Marques blanques, polítics blancs
La crisi econòmica real, i la més preocupant encara, la crisi prevista fa que la proliferació i acceptació de les anomenades marques blanques sigui un fet creixent. Gairebé cada setmana tinc alguna reunió de les que anomeno polítiques [Una colla de polítics o tècnics que intenten acordar quelcom per una determinada funció. ]
Fins aquí tot bé. El problema evident rau en les marques, o sigui, els partits polítics. De reüll o directament, sempre hi ha el personatge que intenta descobrir quins colors hi ha darrera de cada porta. I jo en aquest punt, sempre postulo per les bones iniciatives i la defensa de la gent amb empenta sense determinar el color polític que hi ha darrera. Segurament, si ens oblidéssim dels colors polítics, seriem capaços de destriar el blat de la palla, i trobar la gent que realment funciona i té les bases per tirar endavant un ajuntament, un consorci, una regidoria, una conselleria, etc… Podríem intentar dins una societat més plural i participativa (2.0), un acostament a la voluntat real de la gent i uns polítics, i també uns tècnics, més desenganxats del partit. On la seva feina fos la carta de presentació i no l’interès de defensar una determinada postura comú pel bé del partit… doncs, segurament si. Doncs, a veure, si entre tots som capaços de defensar uns tècnics i uns polítics blancs, propers a una determinada marca, fins i tot fabricats per una determinada marca, però amb una bona relació preu-qüalitat.
