Penedesfera

Em reconforta que almenys en aquest tema sóc de la majoria. A mi, encara que sembli estrany per raó de circumstàncies polítiques, m’agrada ser de la majoria. No tinc vocació de màrtir, ni d’essencialista, ni d’estrany; tinc vocació de normal. La immensa majoria no hem estat mai al Bulli, al Sant Pau i altres temples de la moderna restauració. M’he assabentat de moltes d’aquestes coses gracies als excel•lents informatius que TV3 fa setmanalment els dijous, aquests que porten per nom Polònia. No parlo del programa diari de fantasia que es titula telenotícies vespre.

Tots els productes gastronòmics, amb independència de la seva qualitat, necessiten una bona cuina, això és veritat. Per més qualitat que tinguin els llagostins, el conill, les verdures i l’arròs; si no hi ha una bona cuina, la pretesa paella pot semblar la base d’una columna jònica. Però també és veritat que la cuina no ha de servir per amagar o per “canviar” el producte.

Penso que una truita de patates és, i ha de ser, una truita de patates: oli,més o menys sal, ous, patates tallades i prèviament una mica dauradetes, la paella i, molt important, un bon canell; és la que fa que la truita de patates sigui el que el seu nom indica o semblin uns ous estrellats mal fets. Quan en un restauren demanes una truita de patates i et porten una especia de flam i han d’explicar-te el que és, malament. Quan t’han d’explicar que una cosa és aquella cosa, perquè si no t’ho explicant no ho saps, no ens enganyem, vol dir que la cosa en qüestió no és el que diu que és. (Després d’aquesta frase Heidegger passa a ser un aprenen).

Ja sé que se’m dirà que sóc un inculte i estic en contra de la creativitat. Bé, potser tenen raó; perquè discutir. Jo penso que la cuina deconstruida i creativa no és qüestió de cultura, és qüestió de cartera. La cultura i la cartera no necessariament van unides. La cultura s’obté com tothom sap (Això de tothom és un dir) a través dels llibres i amb colzes; no per la boca i amb estomac. Està molt bé la creativitat; però la millor creativitat és un bon bistec a la brasa (A més no hi ha trampa, ni additiu, ni edulcorant, es sap fer o no). No hi ha punt de comparació entre les Meninas de Velázquez i altres Menines que no citaré amb l’objectiu de no ser cremat a la foguera abans d’hora.

En la cuina creativa i deconstruida es corre el risc de confondre i voler confondre. Es corre el risc de que a base d’additius i edulcorant un producte pugui ser allò i exactament el contrari. A base de deconstrucció podem arribar a pensar que un “cocido” deconstruit pot ser “escudella i carn d’olla” o “pote gallego”. No, un “cocido” és un “cocido” i deconstruit corre el risc de semblar......(deixem-ho per una marranada). A base d’additius i edulcorants ens podem pensar que un pit d’estruç, o carn magre, pot esdevenir un filet de vedella; dons no. Encara que alguns ho pensin, en el miracle dels pans i els peixos no hi ha l’origen de la cuina creativa.

Torno al començament. Almenys en això soc de la immensa majoria, posem el 83%. No ens agraden els productes deconstruits, ens agraden els autèntics; ens fan pànic els additius i edulcorants que emmascaren, o pretenen emmascarar, el que cada cosa és.