NACIONALISME BANAL

Viure al costat del Passeig de Ribes Roges té, a l’estiu, els seus inconvenients. Per exemple, sembla que és un bon lloc per celebrar el triomf de la selecció espanyola de futbol. Ahir ho vàrem patir fins tard. Sort que m’adormo amb facilitat. La meva parella no pot dir el mateix!

La celebració d’ahir ens permet recordar la força del nacionalisme banal, que tan bé ha explicat en Michael Billig, i que la gent de Cuatro ha sabut construir amb una eficàcia considerable. Res de nou. Ja hem viscut en altres moments esclats similars com els d’ahir.

En tot cas, per la gent d’aquest país que vivim i sentim la realitat d’una determinada manera, els crits, les banderes i l’alegria de molts ens ha de servir per recordar un parell d’obvietats: que vivim en una societat plural en termes d’adscripció i imaginari nacional i que l’esport continua sent un instrument de construcció d’identitat nacional molt poderós. Obvietats que posen l’accent en la complexitat del país.I en les nostres febleses. Ja ens va bé, la veritat. Sabem millor el terreny que trepitgem.

VN:F [1.9.10_1130]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.10_1130]
Rating: 0 (from 0 votes)