Penedesfera

El dissabte, per exemple, la primera cosa que vam fer, després de llevar-nos, va ser anar a prendre una orxata al barri de Benimaclet, just on limita amb la població d’Alboraia. Es tractava d’un xiringuito on (gairebé) només servien orxates i fartons, una espècie de brioix recobert de sucre elaborat artesanalment (a la imatge). Érem unes quantes persones ocupant bona part de la terrassa, fins que vam marxar i vam cedir el lloc a uns senyors que portaven una targeta enganxada a la butxaca de la camisa. Hi deia: guiados por el espíritu de Dios. I vinga tu, que la vida fa pujada

Després de pensar-nos-ho definitivament, vam decidir anar a Paiporta, on se celebrava el festival Viña Rock. Per cert, quanta policia. Mai havia vist un festival amb caixers per treure diners. Vam anar als concerts d’Albert Pla, NOFX, i Amparanoia. I, ara que ja plega, quin directe més elegant que té aquesta última!

Ahir, després d’una deliciosa paella que va fer l’àvia d’en Pau, vaig agafar un tren cap a Castelló de la Plana. Em va semblar estrany que els trens de rodalies de València hi arribéssin i, a més, per un preu tan relativament barat; 3,90€. D’acord que entre Barcelona i Girona hi ha uns quants quilòmetres més, però és que la relació distància-temps-preu és al·lucinant.

La victòria de la selecció espanyola va esclatar a tot arreu. Ja ens va enganxar, quan van passar a la final de l’Eurocopa, a Sant Just Desvern. I era trist sentir cantar el Cara al sol als nens de 15 anys. A Castelló molts Arriba Espanya i Viva el Rey. És lamentable haver de suportar tot això a casa nostra; és evident que queda molta feina per fer.

Avui tenim actuació a Carcaixent; a veure si us animeu i ens hi trobem!
Una abraçada.