Penedesfera

Arrel de l’apunt d’ahir algú em diu que m’he quedat a gust amb certa persona. I li dic, no, si no anava per aquest. Era una altra. Però pensant i pensant arribo a la conclusió que té raó, encaixa perfectament. I a més a més també ha cremat algú que va ocupar el lloc que jo ocupava. Parlo de la persona a qui no citava però que algú ha interpretat com que era en qui m’inspirava. No deixa de ser curiós i divertit. A vegades, aquests textos on evitem posar noms i parlar clar provoquen interpretacions forànies i curioses que no són les que jo volia donar. EL problema és que tenia raó qui feia la lectura. Encaixava perfectament. I això m’ha preocupat. He tingut més caps impresentables dels que jo hagués volgut. Bé, en tot cas, no em sap greu això, jo sempre els he deixat pel meu propi peu. Sentint-me expulsat però mai perquè m’hagin acomiadat. En canvi, els dos que encaixen aquí sota -el que jo tenia al cap i el que no- han passat d’expulsar per incompetència, a fer-ho de manera activa. Això sempre és més dolorós. I potser per aquí és per on fa més ràbia.