De castells, motos i ADN…



Estic veient a TV3 un nou programa de castells. Bé, força bé, comencen amb un ampli reportage de la diada de Sant Fèlix d'ahir, que alguns vam veure en directe per internet, com ja sabeu... aquest cop "la nostra" encerta :)
En un altre ordre de coses, he enviat un mail als de comarcàlia perquè canviïn el mapa de les vegueries... a veure si em fan cas (gràcies per la suggerència al lector JM Comajuncosas...).
A part de la magnífica carrera de Rossi i Elíes, avui he estat rellegint un llibre de poemes de Rosa Fabregat, "Balda de la vida", amb versos inspirats ni més ni menys que en la mol'lècula de l'ADN. Metàfores noves per realitats eternes bellament creades per la sensibilitat marca de la casa i "un cert "background" bioquímic" (segons expressió d'Enric Folch) no en và l'autora és també doctora en Farmàcia.
L'estructura en doble hèlix de l'àcid desoxirribonucleic, o ADN, va ser descoberta per James Watson i Francis Crick el 1953. Aquest revolucionari paradigma captà l'atenció d'artistes com ara Dalí i d'altres, poder més mistificadors que entenedors del que significava realment aquella descoberta. No és el cas de Rosa Fabregat, però no per això els seus versos són freds ni críptics per al lector profà, sino que estàn plens d'humanisme i de fascinació per una bellesa que ella sap transmetre amb claredat, creant alhora llenguatge i móns de significació.
En un altre ordre de coses, he enviat un mail als de comarcàlia perquè canviïn el mapa de les vegueries... a veure si em fan cas (gràcies per la suggerència al lector JM Comajuncosas...).
A part de la magnífica carrera de Rossi i Elíes, avui he estat rellegint un llibre de poemes de Rosa Fabregat, "Balda de la vida", amb versos inspirats ni més ni menys que en la mol'lècula de l'ADN. Metàfores noves per realitats eternes bellament creades per la sensibilitat marca de la casa i "un cert "background" bioquímic" (segons expressió d'Enric Folch) no en và l'autora és també doctora en Farmàcia.
L'estructura en doble hèlix de l'àcid desoxirribonucleic, o ADN, va ser descoberta per James Watson i Francis Crick el 1953. Aquest revolucionari paradigma captà l'atenció d'artistes com ara Dalí i d'altres, poder més mistificadors que entenedors del que significava realment aquella descoberta. No és el cas de Rosa Fabregat, però no per això els seus versos són freds ni críptics per al lector profà, sino que estàn plens d'humanisme i de fascinació per una bellesa que ella sap transmetre amb claredat, creant alhora llenguatge i móns de significació.


















