Penedesfera

Torno a la normalitat. Avui, per mi, s’ha acabat la Festa Major de Vilafranca. Demà començo un breu període d’exàmens de recuperacions. Durant el curs passat vaig voler fer massa coses i, ara, m’he de trobar amb alguns feixucs exàmens de setembre. 

L’estiu que deixo enrere marcarà, molt possiblement, un abans i un després. He fet un canvi de ritme i de rutina en la meva vida. M’he despreocupat de llegir diaris, columnes d’opinió, de seguir blocs, d’escoltar la ràdio i de mirar la televisió. M’he desconnectat força del dia a dia que m’ha marcat i absorbit durant aquestes últims anys. 

Ara, però, he de retornar a la rutina. I, la veritat, és que em fa mandra. Molta mandra. Sovint tinc la sensació d’està perdent el temps. De fer coses que no porten enlloc, que no fructificaran en res. Tinc força clar què m’agrada i cap a on vull enfocar la meva vida. És per això que em cansen força tots aquests tràmits. Segurament són necessaris, no dic que no. Ara bé, això no treu que no siguin cansats. 

Aquest nou curs faré un replantejament de vida. Ja sé que sona una mica pedant però és així. Vull canviar algunes coses que no m’agraden de mi i de la meva vida. De moment ja he fet alguns retocs. Tot i això, els canvis grossos encara han d’arribar.