Penedesfera

Boomp3.com

21/08/2008

Més que l'arribada, la sortida de Delhi va ser triumfal; a l'aeroport, les 2 de la matinada, em comença a rodar el cap, feia estona que tenia fred i calor, mareig…. i voilà!!! truita per tothom. El síndrome d'una gastroenteritis aguda de truita-en-mal-estat. Va ser l'inici d'un viatge mal son, entrant el control de policia vomitant, sense bitllet, sense passaport… i vomitant!! els policies em miraven flipant però no em van dir res, és el seu problema deurien pensar… i jo patint per si no em deixaven volar. Però resulta que érem dos que estàvem malament i ens anàvem tornant, de forma sincronitzada, per anar traient-ho tot… a l'avió, dormir una mica, i sant tornem-hi… juers quin calvari!!!
Arribem a Leh, capital de Ladakh (enllaç recomanable), la regió Nord de l'Índia, el Petit Tibet enmig de l’Himàlaia. Situada a 3500 m. d'alçada, els consells per prevenir el mal d'altura eren hidratar-se molt (3l. diaris) i menjar força hidrats de carboni, entre d'altres, i dos ja arribem deshidratats i sense ganes ni forces de menjar res… comencem bé! Però per sort anem a parar a l'hotel Noble House on ens reben amb la bufanda de seda de benvinguda, típica d'aquesta regió, un te calent i unes habitacions i servei immillorables. Coincidim amb uns catalans que marxen d'expedició al Nun Kun (7100 m.).

22/08/2008

Dormim 24 hores, que ens permeten recuperar miraculosament de tots els mals i ens llevem el dia següent amb un esmorzar impressionant i amb ànims i forces per començar a explorar els temples i palaus de Leh. Passem el dia visitant aquests monuments, esbufegant cada dues passes (el temple està dalt de tot d'un turó). A la tarda, visita al centre, les botigues, el camp de Polo i cricket,…
Cada casa, temple, carrer, edifici… té les típiques banderetes tibetanes que porten bon rotllo i purifiquen l'atmosfera; són mantres que el vent va llegint i escampant per l'aire.

23/08/2008

Comencem La ruta de dos dies amb el Dorgey, el conductor que ens portarà fins al coll més alt transitable amb cotxe/moto del món a 5600m. per baixar i arribar a Nubra Valley, la Vall de les flors, enmig de l'Himalaia, entre muntanyes de 6.000 metres i a només 60 km del mític K2 i unes valls davant del Nanga Parbat. El lloc és espectacular, el paisatge, l'ambient, la gent, els temples budistes… el cel blau!!!
Dormim a un hostalet enmig de la plana, que un dia o altre el riu tornarà a omplir (com ha passat recentment a l'est de l'Índia).

24/08/2008

De bon matí, visitem el temple de Diskit i les dunes de sorra que s'han format per l'erosió de les altes muntanyes, al fons de la vall i que sembla un petit desert, amb els seus camells autòctons de dues gepes i tot. Els reflexes del cel blau i muntanyes altíssimes en els petits estanys i al riu són espectaculars!!!

Toca dinar ràpid, el comboi militar de 30 camions ens ha avançat i si arriben primers al coll, haurem d'anar darrera seu tot el camí. Per desesperació del conductor, no hi hem sigut a temps i els camions s'han posat en ruta abans que nosaltres i la carretera no permet masses cabrioles (els barrancs i precipicis tenien la seva gràcia, però no tanta com per haver d'avançar 30 camions enormes…). Es tracta d'un lloc estratègic militarment i sempre hi ha molt moviment, ja que està proper a China i Pakistan, i entre el Kashmir, el Tibet, etc. els conflictes i tensions obliguen a extremar les precaucions.
Poc a poc, i amb la col·laboració dels militars els anem avançant poc a poc i en menys d'una hora ja som davant del comboi i podem anar una mica més ràpid fins arribar altra vegada al coll Khardung La (més info aquí).

Potser aquest vídeo us dóna una idea de la carretereta en qüestió.

Arribem a Leh i aprofitem per passejar una mica pel poble. Es tracta de la capital de la regió, punt de partida de multitud de Trekkings i estades d'aventura per l’Himàlaia i es respira muntanyisme i bon rotllo per tot arreu, tot i que és temporada alta i hi ha bastant turisme.

El Dorgey de l’hotel ens regala dues hores a la seva terrassa, prenent el te i responent a TOTES les preguntes que li anàvem fent sobre l’Índia; des dels conflictes polítics i regionals, fins als més petits detalls com el significat d’alguns colors en els mantres i banderes dels temples. Un altre luxe d’una persona encantadora.

25/08/2008

Avui dia de Monestirs. Ens llevem a les 5 per assistir a una Puja, la cerimònia dels monjos budistes. Hem vist molts temples però mai que hi passa realment dins i tenim la oportunitat (amb uns quants altres molts turistes) de veure-ho. Aquest vídeo n'és una mostra
Tot i que comença a la teulada del monestir on dos monjos fan ressonar les llargues trompes a tota la vall de forma magistral i imponent.
La cerimònia que havia de durar 30 minuts s'allarga quasi 3 hores, i nosaltres esperant esperant ens la vam empassar tota.. potser una mica repetitiva, però realment valia la pena viure-ho. El millor, els nens, que com a tot arreu, són nens, i jugaven i es distreien tota l'estona.

Anem a visitar 4 monestirs més, repartits per tota la regió. La majoria dalt de turons, amb impressionants vistes de les contrades, però la majoria també molt deixats i envellits. Al migdia coincidim amb una altra Puja, aquest cop més íntima, que ens permet seure en línia amb els monjos, escoltar els mantres i cançons i veure te de mantega amb ells (que no va agradar a tothom). Un "flipasso" molt interessant!!

Tornem a Leh, últimes compres, últim sopar al Penguin Garden i a dormir. Tocarà matinar altra vegada per agafar l’avió de tornada.

26 i 27 /08/2008

Arribem a Delhi, sense gaires ganes. Després d’aquest dies de calma, tranquil·litat i fred, ens fa moooolta mandra tornar al caos, la calor, la suor, l’atabalamenta… i decidim buscar coses per fer aquests dos dies que queden.

Una altra sessió de Bollywood, Bachna ae Haseeno. Visita al congrés de Delhi i la Indian Gate, on hi ha enterrats 15.000 soldats de les diverses guerres que han afectat al país, hores i hores de lectura a la gespa, últimes compres i regatejos fins escurar les últimes rupies que quedaven, que no ens van ni estirar per una beguda a l’aeroport.
Empaquetar l’equipatge, dutxa ràpida i cap a la terminal internacional. S’acabava el viatge. Tot ha anat mil·limètricament bé, Swissair són suïssos, suïssos

–

Ja soc a casa, dos dies desfent motxilla, RENTANT roba i tornant en si…

Realment quan una cosa pot sortir bé i surt extraordinàriament bé, la sensació és indescriptible. Si a més a més es visita un país com aquest, una gent com aquesta i sempre estàs envoltant de somriures com els que ens han anat regalant, dia rere dia, l'experiència no té preu. Però si a més a més és amb molt bona companyia, se m'acaben les paraules; GRÀCIES!!!!!

Namaste

Aquí algunes fotos, i unes quantes més en aquest enllaç.