Monthly Archives: setembre 2008

Racons de Patrimoni a Gelida

Dins del marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l’Associació d’Amics del Castell de Gelida (AACG), tal com van fer els dos anys anteriors a la Casa Pallejà i la Casa Vallribera-Mir, van escollir el passat diumenge un nou espai gelidenc per redescobrir. En aquest cas Can Martí de Dalt, masia datada al s. XIV situada entre els nuclis de Gelida i Sant Sadurní d’Anoia, molt a prop de la urbanització de Martivell.

L’AQUALEÓN NO TANCA LES PORTES

La notícia publicada avui de subhasta d’uns lots d’animals d’Aqualeón per part de la Generalitat ha fet disparar l’alarma a molts veïns i treballadors sobre que passarà amb el parc. La Generalitat de Catalunya ha obert un concurs de licitació per a l’alienació de 315 animals salvatges no autòctons que actualment estan al parc del nostre [...]

Projecte d’Efak

Un vell amic dels temps que estudiava Ciències Polítiques a la Pompeu m’ha fet arribar el myspace del seu últim projecte musical, Projecte d’Efak. Ja fa temps que en parlava i la veritat és que la cosa promet. Ànims i que el camí sigui ple d’èxits i aventures!

Próximas Exposiciones Europeas Caninas.

Seguro que si estas pensando en ir a una exposición canina Europea, aquí podrás ver los años y en que países se realizan.
Cuando se habrán las inscripciones os informaremos lo más rápido posible e incluiremos la web del evento.

3 – 5 Octubre 2008 Budapest ( Hungría )

30 mayo a 1 Junio 2009 Dublín ( Irlanda [...]

Imbècil de setembre

Començo aquesta nova secció amb la mateixa il·lusió que la d’un nen amb sabates noves. I no perquè les sabates siguin noves, sinó perquè gràcies a elles podré fotre gustoses patades amb una certa elegància.

És fàcil trobar imbècils, però la meta d’aquesta secció és una mica més complicada: trobar-ne només un.
Trobar al que es mereixi de veritat ser anomenat l’imbècil del mes.

Daniel Sánchez Llibre
Ni sóc un fanàtic del futbol ni em crec, a priori, res del que digui un diari esportiu. Però aquest home s’ha cobert de glòria esportiva i extraesportiva a dos dies d’acabar el mes.

idiotasetembre.png*

El que l’imbècil del mes ha assolit és:

- Caure malament al conseller Saura (qui algun dia també aconseguirà ser imbècil del mes, ho sé; i aquest fet dóna una nova dimensió a l’assoliment d’en Dani).

- Demostrar que és millor veure el que critiques abans de criticar-ho.

- Caure malament a tothom a qui li pugui agradar veure futbol amb cara i ulls.

- Provar que és difícil emmascarar haver perdut alguna cosa (merescudament), desviant indiscriminadament les crítiques a tota la resta de coses que passen pel voltant.

- Fer que el concepte perico caigui encara més malament del que ja queia.

- Demostrar que als delinqüents dels boixos nois és millor no deixar-los entrar a un estadi.

- Ser l’imbècil del mes.

*en dani està content de rebre aquesta distinció

La tropa de Joan Saura.

Jo no sé de política, a mi no em demanis que quin finançament vull per Catalunya perquè et diré que el millor. No em preguntis que faria jo perquè et contestaré que quan arribi al Parlament (ho dubto molt) ja cobraré per pensar-hi. Que la política és cosa dels politics i si se’n parla potser es que no va bé, que si t’agrada en parlaràs igual. A mi m’importa el que pasa al meu voltant i parlo del que veig i el que penso de la societat, no de la política.

Diu avui el vilanoví Francesc Marc-Alvaro a l’espai de la dos, ‘59 que es remena que Joan Saura està més preocupat per la seva popularitat que per que els Mossos d’Esquadra facin la seva feina i de tots és conegut la de somriures que va provocar que Saura en el moment de conèixer el seu nou càrrec.
No puc negar que desde que els Mossos van aterrar a Vilanova i la Geltrú i al Garraf la seguretat ha millorat, i no tinc cap mena de por en afirmar-ho. Els primers dies els veies per totarreu, encara que als dies fa la impressió que ha baixat la seva presència. 
Posem l’exemple, els partits del Patí. El primer partit amb els Mossos “al mando” va gaudir de dos mossos tombant per allà. Al segon ni el flaire! Fan una bona tasca, no arriben gaire tard als indrets però en les grans ocasions perden els papers.
Una manifestació de treballadors que lluiten pel seu sou pot acabar amb pilotes de goma a canvi de dos contenidors girats, vuit bengales no es mereixen ni la meitat d’això? I ha sortit ja el derby, encara que no volia parlar-ne, per que el millor és, ara que ha pasat, que serveixi d’experiencia i no li donem més voltes als mitjans.

Tres dones, tres veus

Diana Ross and The Supremes
Where did our love go (Holland, Holland Jr., Dozier)
Motown, 1964
Boomp3.com

Dusty Springfield
The look of love (Bacharach, David)
Philips, 1967
Boomp3.com

Leslie Uggams
I just can’t help believin’ (Mann, Weil)
Sonday records, 1972
Boomp3.com

Resultats

De l’enquesta tancada el 30 de setembre del 2008. Com veus la gestió de l’alcalde de Calafell (Jordi Sánchez)?Període d’un mes.Molt bona 0 (0%)Bona 10 (19%)Dolenta 13 (25%)Molt dolenta 28 (54%)Vots : 51Creieu que aquesta consulta, d’un bloc modest, …

Correa tras el historico apoyo al SI- Ecuador Constitución 30/09/08


ADIGSA, FELIP PUIG I EL 6 D’OCTUBRE

El món corre tant ràpidament, és tant gran el volum de noticies i lent el sistema jurídic de l’Estat, que els mitjans no fan cap seguiment de molts esdeveniments que en un moment donat ha estat portada.

Recorden la famosa frase del President Maragall adreçant-se als parlamentaris de CiU “vostès tenen un problema, i es diu 3%” que va obligar al fiscal en cap de Catalunya, el sr. Mena a obrir diligencies. Recorden que arrel d’això van sortir multitud de declaracions i testimonis que imputaven a diferents als càrrecs de l’empresa pública de la Generalitat, l’expresident de l’empresa Ferran Falcó, a en Josep Anton Fondevila gerent i conseller delegat, al director tècnic Jordi Huguet i a en Xavier Sala responsable de compres.

Recorden que a partir d’aquí el constructor José Antonio Salguero va denunciar al parent d’en Felip Puig, José M. Penin, de cobrar comissions del 20%, que segons alguns mitjans servien per finançar CiU.

 

Recorden que amb anterioritat l’empleat d’Adigsa -1988/1995- antic coordinador de seguretat de CDC i home de confiança de Felip Puig, Ricard Murga,  va assegurar davant del jutge que ell ingressava talons provinents de constructors en un compte particular que tenia en Felip Puig a l’oficina 1142 de la Caixa de Catalunya per import de dos o tres milions de pessetes, i que aquesta operació la va repetir en més de 20 ocasions. 

De tot això els mitjans ja no en parlen i els processos han anat seguin el seu curs, mentre en Felip Puig ha anat mantenint-se en la discreció política i el PSC guarda un sospitós silenci.

 

  

En Felip Puig, en lloc de demostrar la seva innocència com correspon a un personatge de la vida pública, va demandar a Ricard Muga i fins i tot va declarar públicament que es tractava d’una persona amb problemes mentals. La realitat sembla ser que és ben diferent i el dia 6 d’octubre hi haurà el judici en relació a aquesta querella.(segueix)

La verema mecanitzada

Avui escric un nou capítol amb pretensió didàctica, per mirar d’explicar això de la verema mecanitzada, ja que és un sistema de recol·lecció cada dia més estès, però que no deixa de sorpendre’m cada any quan l’apliquem. Acompanyaré les expl…

CRISIS

No voy a hablar de la crisis financiera porque no soy economista y mi opinión no aportaría gran cosa. Sin embargo, quiero recomendar encarecidamente algunos comentarios al respecto de:
Marc Vidal (economista).

José García Montalvo (catedrático de Economía).

Iñaki Gabilondo (periodista).

Luis Solana (ex presidente de Telefónica).

Coincide esto con la celebración del debate de política general en el Parlament [...]

El nen i la cobra

Una reflexió en imatges que glaça la sang. El nen indi i la cobra. La innocència i el perill. Agraeixo l’aportació de l’amic seguidor del bloc, i deixo unes quantes preguntes a partir d’allò que veig: Creuen que existeix alguna mena de comunicació entre la criatura i la serp? Podem arribar a entendre que l’escena forma part d’una manera de viure difícilment concebible en el món occidental? És, senzillament, una imprudència vestida de costum tradicional? Ens esglaiem davant allò que, potser, és un fet d’absoluta quotidianeitat en una altra latitud? Aquest nen ha viscut entre serps tota la vida?. En el nostre món global on molts viuen sobreprotegits, mentre d’altres sobreviuen entre tota mena de riscos, dos éssers vius protagonitzen… un joc? un diàleg? un ritual iniciàtic?

Font: Canal de nneoo de Youtube

No quiero ser agorero, pero…

En el área “Mis blogs favoritos”, aparece el primero de la lista el de Marc Vidal.No sé si es porque no tiene feed RSS en castellano (su blog está en castellano y en catalán) o por un tema de configuración de Blogger o (lo más probable) porque yo…

La seguridad de lo absurdo.

Esta foto ha sido tomada en un tren de dos pisos RENFE del núcleo de Cercanías de Barcelona.Sobran los comentarios.

Tancar
Enviar E-mail