L’Estat Espanyol és un desagraït!
Començaments de
segle XX.
Argentina rep un flux important d’immigrants provinents de l’Estat
Espanyol (la imatge que acompanya aquest post il·lustra aquelles arribades massives), els acomoda a l’antic “Hotel de Immigrantes”,
espai acondicionat expressament per a ells on els cobreixen les primeres
necessitats (llegiu el llibre Donde durmieron nuestros abuelos. Los
Hoteles de Inmigrantes de la Ciudad de Buenos Aires, de Jorge Ochoa i
Edmundo Valdés, i us en fareu una perfecta idea) i des d’allí els facilita els
diversos llocs de treball on poden trobar feina. Fets els tràmits oportuns, a
més, els paga el viatge cap a aquests llocs on podran treballar i on els serà
possible sobreposar-se a una situació negativa en el país d’origen marcada per
una guerra del Marroc que no parava d’enviar joves cap a una mort segura, com
totes les nefastes guerres! Hi van moltes persones i s’hi queden per sempre,
formant famílies amb cognoms d’aquí i contribuint a fer gran aquell país.
L’Estat Espanyol, després de rebre
un flux important d’immigrants no comunitaris, en molts casos procedents de
l’Argentina i fills de persones que en plena guerra civil van enviar molts
diners per ajudar la II República, elabora un decret que facilita d’allò més
el retorn d’aquests ciutadans sense feina cap a aquell país i, amb la
promesa que podran acumular el dret a la percepció de l’atur, els convida
cínicament a no tornar en els propers anys. Vaja, que els acomoda als aeroports
i amb un copet a l’esquena els ve a dir, passiu-bé, que aquí ja no et volem…
