Penedesfera

Avui escric un nou capítol amb pretensió didàctica, per mirar d’explicar això de la verema mecanitzada, ja que és un sistema de recol·lecció cada dia més estès, però que no deixa de sorpendre’m cada any quan l’apliquem. Acompanyaré les explicacions d’un generós grup de fotografies (avui he fet un amplíssim reportatge) i així, tot plegat, resultarà més comprensible. En una propera entrada dedicaré un comentari a la recollida manual, que pot fer-se en caixes, a doll o en box. Però això serà en un proper post.
A casa, a can Castany, quan parlem de collir a màquina ja fa anys que ens ve a collir el nostre veí, el Xavi Barriendos de la Ferreria, amb una màquina pròpia que és de la casa francesa Pellenc i que té la particularitat que és una màquina petita, ja que és una màquina estirada per un tractor i no autopropulsada. Les màquines que més es veuen són aquelles en què el conductor va a dalt, en una cabina i la màquina dotada de quatre rodes, es mou pel seu propi motor. Doncs bé, la màquina que cull a casa és una màquina arrossegada per un tractor i que, per tant, no és autònoma. És un model poc vist, però molt més econòmic i aconsellable per una explotació d’unes proporcions petites o mitjanes. Una màquina gran, per amortitzar la inversió que requereix, pràcticament obliga a anar a fer jornals i a complementar-la amb un o dos remolcs dimensionats d’acord amb la maquinària. En canvi, un model com aquest, és més assumible per pagesos que aspiren a una autogestió de la seva explotació, amb un remolc (i tractor) de proporcions també més reduïdes.
Les màquines de collir raïm podríem definir-les com un pont, o bé com un arc, per dins del qual passen els ceps. De la filera de ceps en diem una passada la qual, lògicament, ha d’estar adequadament emparrada, això vol dir, els ceps formats amb dos braços dels quals en sortiran els diferents caps que generaran la fusta (el sarment) i el raïm. Per això es passen els filferros a les vinyes i els pals per subjectar-los: per guiar la formació del cep. Els filferros superiors serveixen per recollir les redoltes o sarments, de manera que les passades quedin ben aliniades no només per poder collir-les, també per poder fer els tractaments fitosanitaris amb major eficàcia. També fem servir el recurs de tallar vergues o puntes. En aquest cas, és la part sobrera del sarment, de creixement únicament vegetatiu i que no porta mai fruit.
Quan collim a màquina, el remolc per transportar la verema ha de ser d’inoxidable i de doble fons. El doble fons permet que el most que genera aquest sistema de recol·lecció s’acumuli al fons i no es barregi amb els grans sencers, evitant la fermentació i facilitant l’abocament a la tramuja o tolva.
Perquè les màquines, quan cullen, inevitablement, trenquen molts grans de raïm i generen molt de líquid. També trenquen algunes branques, però el mal és insignificant. Suposo que la pregunta és: com cullen les màquines? Les màquines porten unes barres interiors que vibren i colpegen els ceps, de manera que el raïm cau. Sembla un costellam, i aquesta sensació s’incrementa pel fet que està situat a l’interior de la màquina.
Per sota, unes gomes eviten la caiguda del raïm al terra i una cinta transportadora porta el raïm (tant si cau sencer, com si cau desgranat) fins a les tolves que hi ha a la part superior. A la foto del costat s’aprecia perfectament tant les barres com les gomes que hi ha a sota i que quan freguem amb el cep o un pal s’adapten per deixar-lo passar. En el cas de la màquina que us mostro a les fotografies, cada tolva plena porta uns 1.000 quilos de raïm (en total, per tant, aquesta màquina pot arribar a collir dos mil quilos sense parar).
Un cop el remolc estigui ple (el de casa és de 7.000 quilos), anirem a abocar al celler que correspongui. Avui, per exemple, he anat fins a Guardiola de Fontrubí, per portar aquest raïms de la varietat merlot al Pere Lluch. Quan arribes al celler el cerimonial sempre és el mateix: pesar, treure grau, abocar i tarar. Quan el raïm és, com avui, collit a màquina, primer cal abocar el suc. A la fotografia final podeu veure com raja!