PROINOSA IHC 2 – BLANES 3. EL TRIOMF DE LA INCOMPETÈNCIA
El PROINOSA Igualada ha patit aquest dimarts la primera derrota de la temporada, víctima de la combinació de dos elements cancerígens de l’hoquei actual. La duresa plantejada com a argument de joc i la inoperància dels àrbitres per impedir-ho. La realitat, però, que més afectat que el mateix Igualada ha estat el mateix esport perquè l’espectacle que s’ha pogut veure (que no gaudir) a les Comes ha estat deplorable. El Blanes ha fet el joc que més li convenia. Ha jugat al límit del reglament (4 expulsats, 2 amb blaves i dos amb vermelles) i ha aprofitat la qualitat immensa d’alguns dels seus veterans per congelar la bola i sentenciar en jugades puntuals. Els visitants no són culpables de seguir la tàctica que més els interessava. El problema no és d’ells, sino de qui els ho deixa fer. El delicte és de 2 persones que cobren per fer una feina, arbitrar o el que és el mateix, fer que un partit es pugui disputar amb fluidesa, i que s’han inhibit de fer-la, incomplint amb el contracte ètic que firmen amb jugadors, clubs i aficionats. El seu comportament ha estat fraudulent. Sobre tot pels que s’esperaven poder veure un partit d’hoquei i que s’han quedat amb les ganes. La permisivitat de Valverde i Coll (tot i les 22 targetes) ha matat l’espectacle. Després ens preguntem perquè la gent no va a les pistes…
La repulsa que mereix la seva actuació no ve tant per errades gegantines a la pista (que n’han tingut i moltes) sino per la seva incapacitat i falta de valor. La imatge que ho resumeix tot és la de Coll posant la mà a la butxaca i agafant la groga per amonestar Benito per una dura entrada al fons de la pista. Benito protesta desaforadament. Coll pensa que és la segona i per tant blava i que el Blanes hauria de jugar amb 3 perquè no tenia jugadors disponibles a la banqueta… solució: me la guardo altre cop a la butxaca i quan ja no sigui tant trascendent ja em faré el valent (i en efecte l’hi ha acabat ensenyant a falta de segons i amb jugador a punt pel recanvi). I després ens preguntem perquè l’hoquei no surt a la tele…
És trist no haver pogut disfrutar a la pista amb la qualitat de jugadors com els que hi havia a les dues bandes. És més trist pensar en els esforços particulars dels 350 espectadors per escapar-se a les Comes a veure NO RES. És depriment pensar que el que ha passat aquesta nit no és una excepció. I després ens preguntem perquè l’hoquei se’ns mor….
LA PAUSA PASSA FACTURA
Més enllà de la buidor que genera el que s’ha viscut a les Comes, en l’apartat purament esportiu el PROINOSA ha acusat l’aturada de dues setmanes. Abans de l’aturada l’equip estava endollat i el seu joc fluia amb naturalitat. Aquesta nit ja no hi havia naturalitat i tot costava més, com si faltés greixar-ho una mica. Tot i això, l’equip ha començat bé. Els primer 10 minuts han estat d’inteligència i bon joc. Les millors oportunitats eren locals (especialment una aixecada de bola amb remat a cos passat de Pelicano que ha aturat un segur Freixes). De tota manera el Blanes ha tingut la primera gran opció a pilota aturada. Un penal per bola aixecada que Balagué li ha aturat magistralment a Dani Rodriguez (l’ha aguantat perfectament i quan ha llençat el tir Balagué ha tret una mà miraculosa). La llàstima ha estat que segons després Armengol l’ha sorprés amb una jugada de murri. Ha amagat el passi al segon pal i quan el porter d’Esplugues ha iniciat el moviment cap a fora ha dirigit la bola cap a la cama de suport buscant que el rebot la colés dins. I així ha estat. El Blanes es posava 0 a 1 i això reforçava la seva estratègia. Tot i que els igualadins han disposat de fins a 3 jugades per empatar ha estat el Blanes qui ha fet el segon, amb una gran definició d’Armengol. Un gol dels que fan mal perquè ha arribat a 1 minut i 12 segons del descans i perquè la jugada ha nascut d’una oportunitat per l’1 a 1 de Navarro. Amb un 0 a 2 pesat com una llosa els igualadins se n’han anat al descans. Això si amb la consciència d’haver jugat el doble a hoquei que els seus rivals (xifres de prova: 24 remats a porta dels arlequinats per només 11 dels selvatans).
LA SEGONA PART ÉS IGUALADINA
L’IHC ha sortit a totes a la segona meitat. I aviat ha aconseguit marcar el gol que donava esperances. Busquets ha protagonitzat una grandíssima jugada personal. Ha recuperat bola a la pròpia pista, ha fet un costa-a-costa, ha arribat prop de l’àrea i l’ha clavada a la xarxa per dalt. El PROINOSA ha acaronat el 2 a 2 amb un slalom magnífic de Creus que ha tornat a ser un dels destacats, i que ha acabat amb un remat fregant el travesser. Però altre cop del 2 a 2 s’ha passat a l’ 1 a 3. Una altra vegada Armengol ha aprofitat una assistència per darrera de la porteria per materialitzar el seu hat trick personal. Tornaven a ser 2 gols de diferència i Joan Carles ha tret la seva arma revolucionadora: Ton Baliu. Tot i estar encara sota els efectes del refredat que ja li va impedir jugar al 100X100 els últims partits de l’Europeu júnior, Baliu ha tornat a ser revulsiu. Com si repetís la jugada de l’elèctric, el Ton ha recuperat a la pròpia pista, ha tornat a fer un costa-a-costa i li ha etzibat un cacau fortíssim a la bola que Freixas no ha pogut aturar. El 2 a 3 tornava a generar il.lusió, i l’equip s’ha recarregat de convicció des de la grada. I ha tingut 3 opcions molt clares per empatar. La primera, un remat estratosfèric de Pelicano amb una sola mà que ha anat al travesser, la segona una falta directa que Creus no ha encertat a transformar (se li ha escapat l’últim control a l’aire, el definitiu) i la tercera, a l’últim segon, quan l’Edu ha rebut una bola al segon pal sol i la mala fortunal ha volgut que la seva rematada toqués a la seva pròpia cama i sortís desviada. Això i el desgovern arbitral han acabat condemnant a un equip que com a única culpa ha tingut la de voler jugar a hoquei.
El pròxim partit dels igualadins serà dissabte a les 8 al pavelló de l’11 de Setembre, una pista que no se li ha donat gens bé històricament a l’IHC i on es trobaran un embalat Lleida. Per tant desplaçament complicadíssim pels de Joan carles.
PROINOSA IHC 2 (0/2) Balagué, Creus, Busquets (1), Edu i Pelicano, equip inicial. Navarro, Marín i Baliu. Lluis Tomàs i Casanovas.
BLANES 3 (2/1) Freixas, Dani, Armengol (3), Sanchez i A. Ridaura, equip inicial. Benito, K. Ridaura, Plaza.
GOLS: 0 – 1 Armengol (m 12), 0-2 Armengol (m 23.48). SEGONA PART. 1-2 Busquets (m 1.14), 1-3 Armengol (M 8.40), 2-3 T.Baliu (M 11.50).
INCIDÈNCIES: 350 espectadors a les Comes. A la llotja el president de l’IHC, Josep Maria Oller i el de patrocinador, PROINOSA, Josep Singla, a més de la resta de membres de la directiva. Els àrbitres: Sense més comentaris. targetes blaves a Benito i Sanchez i vermelles per acumulació als 2 germans Ridaura.
A la resta de resultats d’aquesta jornada de recuperació intersetmanal s’han produit aquests resultats:
Voltregà 3 – LLoret 1
FCB 3 – Noia 2
Liceo 1- Vilanova 1
Shum 5 – Mataró 5
