Penedesfera

La introducció de noves eines a les noves generacions tindrà un caràcter vital. Els immigrants digitals, que actualment convivim amb els nascuts a la era digital, tenim l’obligació d’integrar-nos en aquesta nova era si no volem ser uns éssers anacrònics. D’altra banda, sovint, ens trobem amb el paradigma de sentir-nos atacats per una generació que ens passa la ma per la cara en l’aprenentatge digital, quan volem que aprenguin quelcom.

La introducció a les noves eines, ha de ser un procés natural. Els docents tenim l’obligació d’entendre els nous mitjans, si volem fer una educació amb uns valors actuals. No oblidem que els països amb més bon desenvolupament econòmic, que generalment coincideix amb l’educatiu, són aquells que han fet una aposta més gran pel desenvolupament de les tecnologies de la informació.

Mira a una altra banda, es tancar els ulls a un nou món que s’apropa al galop i passarà per sobre d’uns mitjans tradicionals encallats en un present efímer.

La Queralt, la meva filla, als tres anys mira alguns programes a l’ordinador de casa, mira les actualitzacions de l’escola a la pàgina web, pinta amb el paint i rep correus del club super 3.

M’estranyaré si utilitza el tuenti, tuiter, facebook, etc… per relacionar-se, canviar informació o?

Tindrà encara la possibilitat de copiar els treballs a la wikipedia perquè els seus professors estaran a l’era analògica? És el moment d’assumir responsabilitats, i aprendre allò se’ns fa necessari per reformar la nostra pràctica docent. Aquest nou repte, ens farà créixer com a docents i ens guanyarem, en part, el respecte dels nostres alumnes. Si no ens veuran, com un més dels anacronismes de les nostres aules: pissarra, guixos, taules encarades a una tarima presidencial,…