Pascal Comelade
He de reconèixer que feia temps que no en sabia gaire, d'ell: els meus temps de Comelade havien passat sense voler... fins que ahir, també sense voler, vaig adonar-me que tocava a l'Auditori, i vaig tenir unes ganes terribles de veure'l i de tornar a sentir la seva música.
Ell sembla un paio nerviós, modest. La seva música és diferent, despreocupada, gens pretenciosa, enormement original i atractiva.
Mentre ell i la Trifàsic Sonoton Orquestra sonaven, hi havia quelcom en mi que em demanava tancar els ulls i descobrir els instruments, els objectes, els sons i els sorolls, un a un. I gaudir des de les fantàstiques melodies fins als conillets, passant pels pianets de joguina, el contrabaix i les regadores.
Per casualitat, sense voler, m'he retrobat amb en Pascal. I això durarà.
Ell sembla un paio nerviós, modest. La seva música és diferent, despreocupada, gens pretenciosa, enormement original i atractiva.
Mentre ell i la Trifàsic Sonoton Orquestra sonaven, hi havia quelcom en mi que em demanava tancar els ulls i descobrir els instruments, els objectes, els sons i els sorolls, un a un. I gaudir des de les fantàstiques melodies fins als conillets, passant pels pianets de joguina, el contrabaix i les regadores.
Per casualitat, sense voler, m'he retrobat amb en Pascal. I això durarà.
(No hi ha valoracions encara)
Loading ...
