Viatge al Centre de Pijolàndia. dia 1
Centenars d’històries d’intrèpids viatges han estat explicades. El mar, el Sol, la Terra, Andròmeda, Nirvana, Mart, la Lluna, Matrix… tots ells han estat explorats i formen part de la nostra memòria col·lectiva en forma d’aventures èpiques de superació humana.
Però hi ha una història que no ha estat explicada, l’odissea cap a un món que encara no ha estat documentat: el viatge al centre de Pijolàndia.
Aquest és el diari d’un viatge impossible d’oblidar, d’una descoberta que va més enllà de tot allò imaginable.
dia 1 Ens embarquem en una aventura incerta. Els preparatius han de ser minuciosos. Tenim una petita idea de què ens podem trobar, però de cap de les maneres podem saber com els autòctons reaccionaran davant la nostra visita, i és per això que l’atenció a la nostra indumentària i equipatge ha de ser tractada amb la màxima seriositat: cal que una vegada arribem a la nostra preuada destinació, passem desapercebuts per poder estudiar amb més tranquil·litat l’hàbitat que ens trobarem.
Cal que, seguint els estudis d’indumentària desenvolupats durant mesos, ens vestim de pijos.
L’arribada al lloc ha estat senzilla: la civilització objecte del
nostre estudi de ben segur que ha aconseguit infiltrar-se en la nostra
administració, per fer que l’entrada al seu espai sigui cèntric i accessible. És
interessant comprovar el nivell d’estudi que ells poden tenir sobre
nosaltres i el poc que nosaltres sabem sobre ells.
Aquesta petita ironia ens empeny a continuar amb el nostre viatge i ens
motiva per acumular el màxim d’informació sobre els pijos: sabem del cert
que tard o d’hora ens voldran envair, i el nostre estudi ha de servir
com a útil defensa contra els seus atacs.
A l’entrada de Pijolàndia ens trobem amb el nostre contacte, en L·L.
Feia temps que L·L actua com a infiltrat en l’hàbitat pijo, i avui és
el moment adient per aconseguir que, amb el coneixement que ha acumulat
durant mesos, aconseguim burlar la seguretat d’entrada al feu dels
pijos.
Sentim una barreja d’emoció i por al veure de tant aprop
l’entrada a les nostres aventures. Unes passes més, uns vigilants
descuidats, i el nostre estudi podrà començar de manera immediata.
Deixem el campament base, on ens hem carregat de cervesa, i en L·L ens guia pel camí secret que evita els controls.
Ja som dins. No hi ha marxa enrere.
Les nostres pupil·les s’obren de bat a bat per absorvir tot el que hem
de veure. Ens acomodem a l’espai i no tardem gaire en començar a veure
els primers especímens autòctons. Ens espantem i ens acurruquem els uns
contra els altres per superar els primers moments de por.
Ja hem trobat als pijos de Pijolàndia.
I són pijos de veritat.
