Una altra història a mig fer
Aquesta és la història d'una nena que va néixer a mig fer. Quinze dies més tard del quart mes en que la panxa de la mare creixia a ritme vertiginós, va néixer. Com que el seu temps de gestació havia estat la meitat que el de les altres nenes i nens del món, ella també era la meitat que les altres nenes i nens del món.
Fins que no va tenir cinc anys i va començar a anar a escola allò no va resultar un problema, doncs els pares la volien i l'estimaven tal i com va néixer aquell 29 de febrer a les dotze d'una nit màgica. A mida que passaven els anys i la nena s'anava fent noia per després fer-se una dona, però, la seva vida es va veure limitada per aquest fet:
A l'escola s'hi va passar el doble d'anys perquè, com que només tenia mig cervell, feia la meitat d'assignatures que corresponien a un curs.
A les classes d'educació física, li exigien córrer com els demés nens i nenes de la seva classe però ella només tenia un peu, un turmell, un genoll, una cama per arrencar a córrer.
Els primers anys d'institut, al menjador l'obligaven a menjar igual de depressa i la mateixa quantitat de menjar que la resta de noies i de nois, però ella només tenia vuit queixals i l'estómac la meitat de gros.
Quan va trobar parella, aquesta no podia quedar mai satisfeta doncs, per molt que ella l'estimés amb tot l'amor que el seu cor era capaç d'oferir, no n'era prou: només en tenia mig.
Al moment que va decidir ser mare, això no va ser possible doncs el seu úter no podia allotjar un nadó.
(...)
Fins que no va tenir cinc anys i va començar a anar a escola allò no va resultar un problema, doncs els pares la volien i l'estimaven tal i com va néixer aquell 29 de febrer a les dotze d'una nit màgica. A mida que passaven els anys i la nena s'anava fent noia per després fer-se una dona, però, la seva vida es va veure limitada per aquest fet:
A l'escola s'hi va passar el doble d'anys perquè, com que només tenia mig cervell, feia la meitat d'assignatures que corresponien a un curs.
A les classes d'educació física, li exigien córrer com els demés nens i nenes de la seva classe però ella només tenia un peu, un turmell, un genoll, una cama per arrencar a córrer.
Els primers anys d'institut, al menjador l'obligaven a menjar igual de depressa i la mateixa quantitat de menjar que la resta de noies i de nois, però ella només tenia vuit queixals i l'estómac la meitat de gros.
Quan va trobar parella, aquesta no podia quedar mai satisfeta doncs, per molt que ella l'estimés amb tot l'amor que el seu cor era capaç d'oferir, no n'era prou: només en tenia mig.
Al moment que va decidir ser mare, això no va ser possible doncs el seu úter no podia allotjar un nadó.
(...)
Una altra història que queda a mig fer...
(No hi ha valoracions encara)
Loading ...
