Adéu 2008. Hola 2009
Estem a poques hores de tancar l’any 2008. Fa unes setmanes li comentava a un company de feina que segurament és l’any que més ràpid m’ha passat de la vida, i tot per la intensitat amb que l’he viscut, degut a totes les coses que he fet. Tanco el 2008 il·lusionat, amb projectes i reptes, que espero que el proper any 2009 es compleixin.
Cloent el capítol personal, la valoració de l’any 2008 és moderadament positiva, mentre que les esperances pel 2009 són optimistes (El Governador del Banc d’Espanya deia a una entrevista a “El País” de fa una parell de setmanes, parafrasejant a una altra persona, que un optimista era un imbècil simpàtic, mentre que un pessimista era un imbècil antipàtic. Davant de la ignorància pel que ens espera l’any 2009, prefereixo ser simpàtic).
Si em preguntessin per tres moments emocionants d’aquest any, respondria en primer lloc, el triomf d’Obama, per tot el que ha suposat. Acabar amb 8 anys de presidència republicana on, George Bush no ha estat precisament un Gerald Ford, tocava. Que es veiés amb total normalitat que un afroamericà fos President dels EUA també tocava. Que un candidat fos capaç de generar tantes il·lusions a la seva població, també era molt important i també tocava.
En segon lloc, el triomf de Zapatero a les Eleccions Generals. Al tram 2004-2008 s’havia avançat molt en dret socials i drets civils i no era just que aquells que havien atiat la bandera de la crispació es fessin amb el control d’aquesta màquina nomenada Govern de l’Estat. Ni els atemptats de l’11-M eren obra d’ETA, ni el Govern va entregar Navarra, ni la família ha deixat d’existir i ETA està més debilitada que mai.
En tercer lloc, us he d’admetre que el triomf de “La Roja” em va fer una especial il·lusió. No vull entrar en discussions polítiques de si una selecció o l’altra, perquè vull el triomf d’ambdues, però aquest triomf va suposar la il·lusió de tot un país, per un somni com és el futbol, que es juga en qualsevol racó del carrer, on hi ha cantera potent de gent jove, que fins ara no havia vist els seus fruits, i va permetre als nois i noies de qualsevol racó d’Espanya, somiar que eren Casillas, Cesc, Villa o Torres.
De tota manera, aquesta darrera setmana tres notícies han convulsat l’opinió pública. En primer lloc, l’assassinat de persones innocents a Gaza. Poc més puc dir del tema perquè m’entristeix profundament. Caldria que la comunitat internacional collés a Israel. En segon lloc, ETA està cremant els seus últims cartutxos, però segueix atemorint a la població i causant mal a innocents i això, a aquí li expliquem que estem al segle XXI, no s’ho creu. En darrer lloc, la violència masclista. Cal acabar amb aquesta xacra, s’ha de protegir a les víctimes i se les ha de donar més facilitats perquè denunciïn als seus agressors sense haver de viure amb la por a les possibles represàlies.
Bon any 2009 a tothom i que tots els vostres desitjos es compleixin.
Cloent el capítol personal, la valoració de l’any 2008 és moderadament positiva, mentre que les esperances pel 2009 són optimistes (El Governador del Banc d’Espanya deia a una entrevista a “El País” de fa una parell de setmanes, parafrasejant a una altra persona, que un optimista era un imbècil simpàtic, mentre que un pessimista era un imbècil antipàtic. Davant de la ignorància pel que ens espera l’any 2009, prefereixo ser simpàtic).
Si em preguntessin per tres moments emocionants d’aquest any, respondria en primer lloc, el triomf d’Obama, per tot el que ha suposat. Acabar amb 8 anys de presidència republicana on, George Bush no ha estat precisament un Gerald Ford, tocava. Que es veiés amb total normalitat que un afroamericà fos President dels EUA també tocava. Que un candidat fos capaç de generar tantes il·lusions a la seva població, també era molt important i també tocava.
En segon lloc, el triomf de Zapatero a les Eleccions Generals. Al tram 2004-2008 s’havia avançat molt en dret socials i drets civils i no era just que aquells que havien atiat la bandera de la crispació es fessin amb el control d’aquesta màquina nomenada Govern de l’Estat. Ni els atemptats de l’11-M eren obra d’ETA, ni el Govern va entregar Navarra, ni la família ha deixat d’existir i ETA està més debilitada que mai.
En tercer lloc, us he d’admetre que el triomf de “La Roja” em va fer una especial il·lusió. No vull entrar en discussions polítiques de si una selecció o l’altra, perquè vull el triomf d’ambdues, però aquest triomf va suposar la il·lusió de tot un país, per un somni com és el futbol, que es juga en qualsevol racó del carrer, on hi ha cantera potent de gent jove, que fins ara no havia vist els seus fruits, i va permetre als nois i noies de qualsevol racó d’Espanya, somiar que eren Casillas, Cesc, Villa o Torres.
De tota manera, aquesta darrera setmana tres notícies han convulsat l’opinió pública. En primer lloc, l’assassinat de persones innocents a Gaza. Poc més puc dir del tema perquè m’entristeix profundament. Caldria que la comunitat internacional collés a Israel. En segon lloc, ETA està cremant els seus últims cartutxos, però segueix atemorint a la població i causant mal a innocents i això, a aquí li expliquem que estem al segle XXI, no s’ho creu. En darrer lloc, la violència masclista. Cal acabar amb aquesta xacra, s’ha de protegir a les víctimes i se les ha de donar més facilitats perquè denunciïn als seus agressors sense haver de viure amb la por a les possibles represàlies.
Bon any 2009 a tothom i que tots els vostres desitjos es compleixin.
(No hi ha valoracions encara)
Loading ...
Loading ...
Ajuntament del Vendrell
