Israel i Gaza
Intentant entendre el que no es pot entendre, m'he atrevit a cercar per Màtrix sobre el conflicte Palestí. O n'he de dir el conflicte sionista. No ho tinc del tot clar.
I remenant he trobat la referència a un videojoc que m'ha sorprès: Peacemaker. És un joc que et fa prendre el paper de líder d'un dels dos blocs, a escollir, i tens com a objectiu, òbviament, aconseguir la pau a la zona. I aquest és precisament el problema! Que aquest conflicte tant sagnant no és res més que un joc per la comunitat internacional. Un fred i absurd joc! O ets pro-palestí o pro-jueu. O jugues amb el "Shas" o amb "Hamàs". I ara et toca perdre o guanyar. És com un Barça - Madrid, però a lo bèstia. Com som els humans, besties.
Per què s'ha de ser d'un o de l'altre?
Sense voler, en Quim Curbet al Facebook va obrir un debat punyent sobre les bondats del poble palestí i les atrocitats dels sionistes... o era sobre les barbàries àrabs i el victimisme hebreu? Els seus comentaris, carregats d'innocència i bones intencions, van provocar una guerra dialèctica que demostra a petita escala per on van les coses. Perquè mai queda clar. Sempre algú és el culpable. I sempre algú n'és la víctima. I així, la roda gira i gira, engreixada per la sang d'uns i d'altres. Dels innocents, i dels culpables.
Ser pro-palestí és ser "progre". Ser pro-sionista és ser "carca". Ser pro-àrab és de bàrbars postmoderns. Ser pro-hebreu és defensar la llibertat de David enfront Goliat. Estats Units tindrà un President d'arrels àrabs llustrat pels diamants sionistes. Europa viu a ritme de tortuga herniada el renaixement del sempre latent antisemitisme alimentat per una nova vocació islamitzada. La moda és la moda.
Peró el cert és que a la Franja de Gasa a hores d'ara més de 300 persones han mort en poc més de tres dies. D'un i de l'altre costat. Més d'un que de l'altre. Uns tenen helicòpters Apatxe i els altres cohets Khassan. Així que és normal que uns en matin més que els altres. Però el cert és que si fòs al revés, hi hauria els mateixos morts però amb diferent repartiment.
Tant els Palestins com els Israelians (que no jueus) son culpables. Tant Estats Units com Europa son culpables. Tan els jueus, com els àrabs, son culpables. Tant els catòlics, com els presbitarians son culpables.
Innocents? Potser només, els que moren i no saben per què. Només potser.
I remenant he trobat la referència a un videojoc que m'ha sorprès: Peacemaker. És un joc que et fa prendre el paper de líder d'un dels dos blocs, a escollir, i tens com a objectiu, òbviament, aconseguir la pau a la zona. I aquest és precisament el problema! Que aquest conflicte tant sagnant no és res més que un joc per la comunitat internacional. Un fred i absurd joc! O ets pro-palestí o pro-jueu. O jugues amb el "Shas" o amb "Hamàs". I ara et toca perdre o guanyar. És com un Barça - Madrid, però a lo bèstia. Com som els humans, besties.
Per què s'ha de ser d'un o de l'altre?
Sense voler, en Quim Curbet al Facebook va obrir un debat punyent sobre les bondats del poble palestí i les atrocitats dels sionistes... o era sobre les barbàries àrabs i el victimisme hebreu? Els seus comentaris, carregats d'innocència i bones intencions, van provocar una guerra dialèctica que demostra a petita escala per on van les coses. Perquè mai queda clar. Sempre algú és el culpable. I sempre algú n'és la víctima. I així, la roda gira i gira, engreixada per la sang d'uns i d'altres. Dels innocents, i dels culpables.
Ser pro-palestí és ser "progre". Ser pro-sionista és ser "carca". Ser pro-àrab és de bàrbars postmoderns. Ser pro-hebreu és defensar la llibertat de David enfront Goliat. Estats Units tindrà un President d'arrels àrabs llustrat pels diamants sionistes. Europa viu a ritme de tortuga herniada el renaixement del sempre latent antisemitisme alimentat per una nova vocació islamitzada. La moda és la moda.
Peró el cert és que a la Franja de Gasa a hores d'ara més de 300 persones han mort en poc més de tres dies. D'un i de l'altre costat. Més d'un que de l'altre. Uns tenen helicòpters Apatxe i els altres cohets Khassan. Així que és normal que uns en matin més que els altres. Però el cert és que si fòs al revés, hi hauria els mateixos morts però amb diferent repartiment.
Tant els Palestins com els Israelians (que no jueus) son culpables. Tant Estats Units com Europa son culpables. Tan els jueus, com els àrabs, son culpables. Tant els catòlics, com els presbitarians son culpables.
Innocents? Potser només, els que moren i no saben per què. Només potser.
(No hi ha valoracions encara)
Loading ...
