Penedesfera

No em feu dir per què, però ho sé. Tinc la intuïció que aquest any serà diferent. Ara que ja hem travessat el llindar, ho noto. El 2009 serà diferent perquè, finalment, sortiré de dubtes. No sé per què, però tinc la convicció que s’esvairan moltes de les incerteses que em roseguen.

Quines incerteses? Doncs, per exemple, sabré si la crisi colpejarà la meva economia familiar o em continuarà donant una modesta treva cada mes que passa. Sabré també si l’ONU haurà estat capaç d’eradicar la fam i la pobresa al món, tal com fa anys i panys que ho proclama. Sortiré de dubtes pel que fa a la promesa del Zapatero de trobar un finançament just per a Catalunya, que ens permeti ser un país més o menys normal, amb capacitat de decidir sobre els propis recursos. En el decurs de l’any que ara comença sabré si Barack Obama tractarà de transformar el món, o més aviat serà el món qui el transformarà a ell. Sabré si les polítiques “solidàries” de la Unió Europea hauran estat capaces de posar fi a l’allau de refugiats de pell bruna que, dia sí dia també, intenten travessar l’altra vora de la Mediterrània a la recerca d’una vida millor. Sortiré de dubtes sobre la possibilitat que el meu fill petit deixi de mossegar-se les ungles, tal com jo mateix havia fet fins fa uns mesos. Sortiré de dubtes sobre si el meu altre fill continuarà la marxa inexorable cap a l’adolescència –amb les hormones fent-li xup-xup-, o bé seguirà sent encara un nen gran, amb tots els avantatges que això comporta. Sabré si seré capaç d’aconseguir que el futbol deixi d’avorrir-me i hi vegi alguna cosa més que una pilota i uns quants mamarratxos amb pantalons curts que li van al darrere. Esbrinaré si la meva addicció a les coses dolces haurà arribat a la seva fi (per alegria d’alguns dels qui m’envolten), o bé si continuarà sent un dels meus vicis més arrelats (per exasperació d’alguns dels qui m’envolten). Sortiré de dubtes sobre si els meus rampells de mal humor –amb renecs de mal gust inclosos- continuaran formant part indissociable del meu caràcter, o bé seran tan sols un episodi de la meva biografia. Sabré si seré capaç de comprar només aquells llibres que puc llegir, o bé continuaré estirant més el braç que la màniga en aquest àmbit. Sabré si continuaré sent pobre, o bé si una fortuna inesperada d’un desconegut oncle que va fer les Amèriques em transformarà la vida. I, de retop, podré esbrinar també si els diners fan la felicitat, com diuen algunes llengües, no sé si bones o dolentes. Sabré si seré prou disciplinat per fer un postgrau o un màster per eixamplar currículum, o bé si m’hauré d’esperar un any més adduint excuses de tota mena. Veuré si seré capaç de superar la meva aversió a les matemàtiques i a la gimnàstica i si aconseguiré convertir-me en un paio dotat per al càlcul i, a més a més, de complexió atlètica. Sortiré de dubtes pel que fa a la meva capacitat d’interptretar mapes, com també sobre les meves limitades habilitats culinàries. Sabré si Igualada farà un cop de timó i tindrà prou forces per encarar el futur sense complexos i amb ambició. Sabré si els polítics continuaran actuant en termes de tàctica, o bé passaran a actuar en termes d’estratègia. Sabré si un altre món és possible, o bé ens haurem de continuar esperant. Sabré si les guerres i la violència seguiran marcant el ritme de la història, o ja no. Si la violència de gènere deixarà d’interessar els periodistes i passarà a interessar només els historiadors. Si la llengua en què parlo i escric continuarà la seva lenta agonia, o bé s’haurà aturat un procés que em sembla irreversible. En definitiva: sabré moltes coses que fins ara no sabia…