Axana Ivanko – Fills: sí o no
"Tenir criatures és un acte de fe, de confiança i de futur" – Jordi Pujol
L’altre dia mentre alletava al meu nadó, llegia un article sobre la baixa natalitat que afecta a Catalunya i a Espanya que, amb 1,2 fills per dona de mitjana, "es situa en una fertilitat pròpia de períodes com la guerra civil o la postguerra". No ho trobeu fort?
Crec que tenir fills en aquest país suposa més dificultats i sacrificis que en alguns països veïns europeus. Els polítics, sí que reconeixen la importància de fomentar la natalitat, el tema s’ha arribat a convertir en un debat social, però si no em equivoco de moment es només un debat…? No son els 2500 euros d’ajuda el que farà canviar la situació.
Comencem per l’alletament matern. Sabem tots que poder alletar el teu fill és el millor regal que podem donar als nou nats els primers mesos de vida. L’ OMS recomana una duració mínima de 6 mesos. Però vet aquí, que paradoxalment l’Estat només concedeix a les dones treballadores 16 setmanes, que ni arriben a 4 mesos complerts. Als 3 mesos quan la lactància esta ben establerta, es quan s’acaba aquesta baixa de maternitat i moltes vegades la interrupció fa acabar la lactància materna. Qui paga això? Els nostres fills.
La Llei tampoc no preveu cap baixa per malaltia dels nens per tal que els seus pares puguin fer-se càrrec quan estan malalts. Tampoc no hi ha cap sistema per cobrir el temps de vacances escolars que normalment són molt més extenses que les vacances anuals dels pares.
No vull comparar-ho amb el meu país (on tenim també moltes problemes), però a Rússia hi ha (encara) uns privilegis que daten de temps soviètics com ara: 1 any de baixa maternal pagada per l’estat, dret a la baixa per poder estar amb el teu fill quan està malalt, llars d’infants obertes tot el any i organismes estatals que organitzen activitats a temps complert durant les vacances escolars.
L’actual sistema a Espanya (és la meva opinió) està dissenyat per dones que no treballen o que es veuen obligades a deixar de treballar desprès de tenir un fill. Tenir descendència està lligat a un sacrifici laboral i financer que recau directament sobre les espatlles dels pares i acte seguit ho paguen finalment els nostres fills.
