Penedesfera

Probablement, Bill Gates existeix. Perquè és dels pocs déus a qui he vist fer miracles. Perdoneu-me els detractors. A mi aquest ianqui m’ha fet feliç. Em sento bé davant del meu PC i penso que si Internet desaparegués, em costaria viure com abans. D’un temps cap aquí, en l’àmbit, (de moment, no vegueria) en que jo em moc, s’ha escampat un fenomen d’Internet que està fent estralls dins les llars amb capella del Déu Gate. En diuen FACEBOOK .
Un dia vaig obrir l’e – mail i una amiga em va convidar a ser amic seu. Jo la coneixia, i vaig pensar que perquè em demanava la meva amistat si ja la tenia. Però vaig picar, no fos que s’enfadés. Vaig fer clic. Ara hem entrat a l’era del “clic”, i em va aparèixer l’amiga que venia carregada de penya d’amics seus i futuribles meus. A base de clics innocents la invasió ha estat indeturable. Em sento com un cuc atrapat per un allau de Montserrat. Una munió d’icones, de retrats, de perfils, de grups, de mascotes, de murs, de fotos, … em tenen atabalat.
Se m’han ofert com amics i amigues, polítics, alts càrrecs, regidors, alcaldes, artistes, empresaris, ecologistes, tota la basca de la comarca. Mai m’hauria imaginat que tenia tants amics i que m’estimessin tant. Serà veritat allò que diuen els vecinos “Los amigos de mis amigos son mis amigos”? I ja estic embolicat. Cada dia a l’obrir el correu, em surten les negretes dels missatges per la pantalla.
De moment, tret de poques excepcions, em moc per la demarcació comarcal Penedès.
És impensable on ens pot portar el Sr. Gate. Però, si el Facebook és per recordar-nos que hi ha tanta gent que ens estimem, deu ser bo, no?
M’agradaria saber si entre Israel i Palestina podria ser positiva l’expansió del facebook
Jo ja he provat d’apropar un habitant de Gaza i un de Tel-Aviv en el meu: Josep Mèlich proposa Alí Ahmet al Fatah com amic d’Ismael Ben Gurion…