Opció o obligació a dimitir
No crec que em toqui parlar de política en aquestes alçades, ja arribarà el moment per reflexionar i divagar del que es cou en el sector polític. Però no puc callar en veure el Conseller d’Interior català, Joan Saura. Porta unes setmanes que en fa una darrere de l’altra, i parlo en tercera persona del singular perquè ell és el màxim responsable del departament que s’ocupa de la seguretat del país i màxim mandatari d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds, amb Interior i Medi Ambient en el seu control. No repetiré el que han dit i redit els mitjans de comunicació durant els últims dies, i no ho faré perquè encara em sentiria més ciutadà d’un reducte del no-res. No puc entendre la mala gestió que es fa des d’aquestes administracions i la prepotència amb la que es presenten davant dels electors. Per polítics com aquest només som electors, per això cada pas que fa és en funció de recollir més o menys vots a les urnes. ICV que ara fa bandera de l’ecologisme, no té ni el 10% de vots si mirem els resultats dels darrers comicis catalans, i pot imposar lleis i normatives que ni els seus votants no saben trobar-li el raonament. Demano al President de la Generalitat que imposi la lògica i l’ètica a les intencions electorals polítiques. És ell qui mana en aquest país, encara que depengui d’un grup minoritari que ha perdut el rumb ideològic, que abans presumia de comunista i ara d’ecologista, quan ja és un terme interioritzat i assumit per quasi tota la resta de grups.
