Xavier Cuadras i Morató – Per què els anti-Bolonya estan equivocats
El procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és una petita passa en el camí cap a l’homologació de la universitat catalana cap als estàndards de les universitats europees. És un procés al qual el nostre país ja arriba tard, en gran part per culpa dels successius governs espanyols que han endarrerit les decisions polítiques que havien de posar les bases per al seu desenvolupament. El resultat és que el que els anti-Bolonya discuteixen de manera tan aferrissada, ja és la pràctica habitual a tota Europa. Primera equivocació: el no a Bolonya deixaria les universitats catalanes completament fora de joc en el context europeu.
Una de les reformes positives de tot el procés és que ara les universitats guanyen autonomia a l’hora de crear titulacions. Amb la legislació vigent fins ara les universitats havien d’oferir els estudis existents dintre d’un catàleg elaborat pel ministeri espanyol. De fet les universitats catalanes han estat molt ocupades aquests darrers mesos ultimant els detalls dels plans d’estudi de les titulacions que es posaran en marxa el proper curs. Segona equivocació: el no a Bolonya ens retornaria a la situació anterior, en la que les universitats tenien molt poc marge per decidir quins estudis oferir.
Moltes universitats estan aprofitant el disseny dels plans d’estudi de les noves titulacions per fer modificacions en l’orientació metodològica de la docència universitària. El que es pretén és que el treball d’aprenentatge dels estudiants sigui el centre de les activitats acadèmiques. Tercera equivocació: el no a Bolonya ens condemna a la universitat tradicional, on els estudiants fan poc treball personal de recerca i es limiten a anar a classe (en el millor dels casos) i a estudiar uns apunts. Quan estudiava jo tenia companys que presumien d’haver fet la carrera sense haver llegit cap llibre…
Podria continuar, però no em vull allargar. Moltes reivindicacions que escolto del anti-Bolonya són perfectament raonables. La universitat pública continua tenint moltes mancances de recursos. La política de beques del govern espanyol és bananera. I tantes d’altres. Però el procés de construcció de l’EEES no és la causa de cap d’aquests problemes i en canvi crec que és una petita passa cap a una universitat més europea, més autònoma i acadèmicament més seriosa.
