Penedesfera

*************************************************

Entesos denuncien la manca de professionalitat en la poda dels arbres urbans per part dels ajuntaments. Sostenen que manca previsió a l’hora de dissenyar parcs com el de la Riera i el de les Estacions. Llevat d’excepcions, el seu parer és que “s’ha de prioritzar la creació de bosquets o agrupacions”.

Si té mala exsecallada, la mort és ben assegurada

Conten que un dia el Dimoni en va voler fer una de grossa a sant Josep. El pare del Bon Jesús havia anat a tallar un cimal d’alzina, a damunt el puig de l’Ofre, per fer-ne un llenyam. Una estona que becava, amb el cap recolzat damunt la soca, el dimoni li va prendre el xòrrec. Cap altra idea tingué més que girar-ne les dents, una cap allà i una altra cap aquí, i llavors, tornà a deixar l’eina allà on l’havia trobada. Quan el fuster començà a serrar, s’exclamà: “Vivalmón! I què llamps l’hi han fet, a aquest xòrrec? Sabeu que hi talla, de bé! Amb un dia podré enllestir totes les bigues de l’església!”.

En la majoria dels casos, els exsecalladors que en l’actualitat lloguen els ajuntaments, o altres institucions, no empren xòrrecs, ni verducs, sinó serres elèctriques que, de vegades, sembla que les manegi el mateix dimoni. Almanco aquest és el parer d’alguns entesos en la matèria. Fa més de dues dècades que el naturalista Pere Llofriu inicià una campanya al diari Última Hora en què denunciava les podes abusives que patien els arbres urbans. “Si feim una volta per molts de barris o pobles –explicava en un article publicat el 16.11.1986, ens podem trobar més arbres que fan pena que no fan planta. Per massa gent els arbres només fan nosa i brutor. És una altra deficiència cultural que tenim l’obligació de corregir. Els arbres són éssers vius, tenen unes necessitats biològiques i, generalment, sols faran planta si poden desenvolupar el seu hàbit natural sense entrebancs”.

Segons explica Uli Werthwein, enginyer superior en Horticultura,“això que, els arbres han de menester que els podin, és creença sense fonament que està molt escampada”. “Ara en posaré un exemple: si qualcú ha vist mai els plataners que hi ha a l’entrada d’Esporles, veurà que tenen la soca foradada. Quan plou, l’aigua passa per dins el tronc. Això fa que la fusta es podreixi i, a la llarga, pot arribar a provocar-li la mort. Quan això ocorre, és senyal que quan podaren l’arbre no li curaren les ferides i, després, prengueren malament”, explica aquest alemany que fa dècades que viu a Mallorca. Per tant, sembla que, en ocasions, una mala exsecallada implica una mort assegurada. Tanmateix, segons deixa entreveure Werthwein, el fet que a Mallorca s’actuï d’aquesta manera és que per què l’Illa està inserida en una tradició paisatgística diferent. “Si anéssiu a Noruega o a Dinamarca veuríeu que allà els arbres no els toquen.

A. Mateu / Diari de Balears / 5 d’abril de 2009

****************************************