S’ha acabat la crisi.
Minut 93, xuta Iniesta i marca.
El que faltava, si no en teniem prou… tindrem Barça no fins a la sopa -com es habitual guanyin o perdin- sinò que tindrem Barça fins al lavabo, fins darrere les estanteries del super, sota les clavegueres, per damunt de les teulades… El que ens faltava, sembla com si fos una eina de distracció popular! Tots feliços, vinga, demà tots contents. Comencem a regalar diners a aquests mercenaris que viuen en nom de la nostra terra sense demanar permís. Al final, el Barça estarà per sobre de tot.
Per què la meva televisió pública talla el “Bona nit i bona sort” per emetre un especial de merda -no diguem mentires, les coses clares- per la empatada victòria del Barça? Això ho pot fer una tele pública? És un especial sense cap mena de contingut interessant, un autèntic bunyol. I a mi m’agrada veure els gols i els resums siguin o no del meu equip, però és que és “tremendu”.
Sort que canviant a Canal Blau hi ha un reportatge de castells, uf! Salvat!
Quina mà de samarretes culés es veien l’estiu passat, gairebé una per títol guanyat! I per Nadal es van regalar moltissimes elàstiques blaugranes! Encara recordo el cartell a la botiga d’esports del meu carrer: Barça 50% dte. S’assembla a la Selecció Espanyola, que es disposa a guanyar i es comencen a veure samarretes. Que passa, que si perdeu us fa vergonya ser del Barça? Només esteu pels bons moments?
Perico per sempre, a Primera, Segona o Tercera i amb el cap ben alt i amb la samarreta pel carrer.
