A la setmana del primer aniversari dic això
El que diré tot seguit no caldria dir-ho perquè entenc que és una obvietat. Però al capdavall potser sí que no tohom ho té clar i cal fer-ho explícit. Per tant, ho dic i queda dit per si de cas hi ha algú dallò que dallò el dallonses. A la setmana del primer aniversari d’aquest bloc el que dic és el següent.
Al funi es diu és una idea –fantàstica!– del Gil i aquest bloc és seu; jo en sóc un convidat més com tants n’hi ha. Durant aquest any hi he entrat i n’he sortit més d’un cop, i desconec els anants i vinents que encara hi faré. Evidentment assumeixo les entrades que hi he posat i les que hi pugui posar d’ara endavant. Que ningú busqui cap connivència o cap responsabilitat del Gil Coma o de ningú més amb relació al que jo firmo, si és que algú ho fa –cosa que de debò que em sorprendria molt, i sincerament ho trobaria patètic. També dic el mateix pel que fa al cas invers: que ningú em busqui a mi de cap manera darrere el que altres persones –fins ara, malauradament, molt poques– puguin firmar en aquest bloc. A cadascú el que seu, que diuen, i cadascú que l’enfili per llà on vulgui, que també és dit. En aquest sentit, per major claredat, deixo el Xavi N. que he fet servir fins ara per signar les meves entrades i passo a fer servir la N del meu cognom completa. Xavier Nicolau, doncs. D’altra banda, el meu respecte, tots els qui sou aquí el teniu, i ho sabeu. Si algun cop, pel que fos, us semblés que faig alguna referència més o menys malèvola a algú de vosaltres, traieu-vos-ho del cap: sóc jo que no em sé expressar millor, o qui sigui de vosaltres que em llegeix massa susceptiblement. Dic això explícitament a la gent d’aquest bloc amb qui ens coneixem de fa tants anys. Referent a altres temes possibles, altres lectors o no-lectors d’aquest bloc, personatges públics o no, també el respecte. Però aquí sí que em deixo la mà més lliure per a la crítica, la caricatura o l’elogi, i només m’imposo la ratlla del bon gust –el concepte que jo en tinc.
Una altra cosa: aquests dies he rebut unes quantes invitacions per entrar al facebook. És possible que n’hi hagi alguna d’algú relacionat amb aquest bloc. No n’he contestat cap, i no en tinc la intenció. Que ningú s’ho prengui com una falta de consideració, no ho és. El que passa és que a hores d’ara el facebook a mi m’interessa més aviat poc.
Aquesta nota l’escric sense cap solemnitat, que seria estúpid per part meva; és només una precisió no sé si dir-ne tècnica. Ja dic que aquest tema a mi em sembla d’una obvietat que s’hauria de donar per suposada. Però potser sí que no tothom ho veu igual i cal deixar-ho clar. Hi queda, doncs.
