Penedesfera

Veient el títol, no us penseu pas que ha estat aquest el meu darrer viatge, que m’agradaria molt! Però no, hem anat de Berlín fins a Roma, tot passant per Madrid i Londres. Em refereixo als primers equips de bàsquet i futbol del club dels nostres amors: el Barça.

BERLÍN: la final a quatre segueix sent un os dur de rosegar pel barcelonisme. Val a dir que un servidor, assidu al Palau Blaugrana, no firmava en cap moment ser presents a Berlín, per la qual cosa, em retracto dels meus pensaments impurs i glòria al Regal Barça! D’altra banda, i tocant de peus a terra crec que aquest any s’ha seguit una línia de confecció d’equip correcta però sense acabar-la, s’ha fitxat poc però bo, i per la resta s’han fet “apanyus“. Hi ha bon equip, però no crec que suficient com per guanyar títols a tort i a dret. Hi ha jugadors que juguen molts minuts i no aporten res de bo. Hi ha jugadors que encara no entenc què fan al primer equip del Barça de bàsquet. No ens podem presentar a Berlín amb jugadors que no van jugar ni un minut i no tenen cabuda a l’equip. I no ens podem plantejar a prinicipi de temporada fitxar l’Ettore Messina d’entrenador, i acabar tenint el Sr. Pasqual, per molt que sigui “de la casa“. Li reconec els mèrits, però que em perdonin: ni punt de comparació! Si realment es vol guanyar, cal fer una mica de “dissabte“; la línia encetada enguany crec que és correcta, ara falta culminar-la. Tot i així, felicitats! Arribar a la Final Four no és fàcil, eliminar el Tau tampoc. Ara toquen els play-off ACB i m’agradaria poder dir que jo no en tinc ni punyetera idea, o sigui que a guanyar-la!

MADRID: un escàndol! de pel·lícula! que bonic és fer rondos davant el Madrid i que bonic és clavar-ne 6 al fons de la porteria blanca! Un orgasme de partit, vaig difrutar com un nen. Us va passar com a mi que estàveu desitjant que aquell partit no s’acabés mai? 6, 7, 8, 9, 10…i més i més i més !!!! Oe Oe Oeeee !!!! Què faríem els culés sense els merengues i viceversa ?!?!

LONDRES: aquest partit tampoc volia que s’acabés! Però per veure si fotíem un golet de res!! ni un xut entre els tres pals fins que Don Andrés la va clavar! Un altre orgasme, un fart de patir…i no em podia creure que el cutre futbol del Chelsea arribaria a la final. Gràcies Iniesta! Fa dies que penso que aquest noi és molt millor que el Messi, tècnicament parlant. El què passa és que només es veuen els que marquen. Però fixeu-vos-hi i compareu-los. El Messi és boníssim, però l’Andrés encara més. M’encanta que un jugador de la pedrera es converteixi en ídol!