Requadre a l’oli d’una tarda de juny amb barret
Calor a tot arreu. Em queden cinc minuts per agafar un bus que em torni a portar a Barcelona. Pel cap m’hi passen imatges amb un d’aquells tractaments cremats del photoshop. La veïna amb qui comparteixo pis em va dir que m’agradaria. I després de veure Estima’m si t’atreveixes (en la seva traducció a la nostra i gens menyspreable llengua) no en tinc cap dubte; el formigó és una bona metàfora. La vida, a vegades, també sembla un joc. Amb la diferència que, almenys a simple vista, sempre guanyen els mateixos. Llàstima que la vista sempre sigui complexa, que hi hagi tants contrastos després de la finestra i que la calor faci sortir aquestes esses estranyes de damunt l’asfalt. Al cap i a la fi, suar també deu ser bo. Que la crisi us agafi organitzats.
