El mercat de Vilanova.
Diu la cançó que “el mercat de Vilanova és el mercat millor que hi ha, tota la comarca hi arriba per poder anar a comprar”.
A mi no m’agrada anar a comprar, i sé el caliu que comporta pel poble trobar-te la gent que coneixes comprant i fer aquell vinagre que tant ens agrada a tots. A mi el que m’agrada dels mercats -i com no, del de Vilanova- són els crits. Aquell “mira que trajecitos mas chulos tengo!” i l’altre “goita quins bledes més tendres tinc!”.
Si al món hi haguessin dos dits de front, el Carnaval de Vilanova i els crits al mercat de dissabte: Patrimoni de la Humanitat.
