La nit de Sant Joan
Per a mi, l’estiu comença aquesta nit.
Soparem soles, (el Bernat treballa)…però estan les seves amigues (ara es banyen)…i tenim petards i cava… no tenim coca però, com diu Sisa…la nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Bona revetlla a tothom, i que la nit més curta sigui també molt màgica.
Discover Sisa!
NIT DE SANT JOAN
| La nit de Sant Joan és nit d’alegria. | |
| Estrellat de flors, l’estiu ens arriba | |
| de mans d’un follet que li fa de guia. | |
| Primavera mor, l’hivern es retira. | |
| Si arribés l’amor, mai més moriria. | |
| Les flames del foc, la nit tornen dia. | |
| Si arribés l’amor, que dolç que seria. | |
| La nit de Sant Joan és una frontissa. | |
| La porta de l’any, tan grinyoladissa, | |
| comença a tancar-se. Doneu-me xampany! | |
| Que és la nit més curta i el dia més gran. | |
| Doneu-me xampany, doneu-me xampany! | |
| Doneu-me xampany, doneu-me xampany! | |
| Imitarem el sol amb grans fogates. | |
| Llevem-nos el calçat damunt les brases. | |
| Al cel van de «verbena» ocells i astres. | |
| I augmenten les virtuts d’herbes i aigües. | |
| Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis) | |
| Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis) | |
| La nit de Sant Joan és nit d’alegria. | |
| Estrellat de flors, l’estiu ens arriba | |
| de mans d’un follet que li fa de guia. | |
| Qui és aquest follet? Qui el coneixeria? | |
| Al bell mig del foc té la seva fira. | |
| Follet de la nit, rei de l’enganyifa. | |
| Cada any per Sant Joan ens fa una visita. | |
| -Adormo els infants i faig que somniïn. | |
| Enamoro els grans i faig que s’odiïn. | |
| Destapa secrets, escampa misteris. | |
| Fa anar del revés els somnis eteris. | |
| Provoco adulteris, records, enyorances, | |
| petons i venjances, ensenyo encanteris | |
| a les jovenetes i porta perfums | |
| dels altres planetes. | |
| Si mireu les flames del foc de Sant Joan | |
| li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis) | |
| Quan vol és tan alt com la catedral. | |
| Quan vol és petit com l’ungla d’un dit. | |
| No és home ni dona, ni àngel ni infant. | |
| Per passar l’estona pot ser un comediant. | |
| És jove i no ho és, geniüt i immoral. | |
| Astut. I què més? | |
| -Sóc immortal. | |
| Si mireu les flames… (4 vegades) | |
LA PRIMAVERA I L’ESTIU
| La senyoreta Primavera | |
| la sang ens altera, | |
| quan l’hivern deixa al darrere | |
| i l’amor ja no té espera. | |
| Aquesta dama tan florida | |
| ens fa l’ullet i ens anuncia | |
| el despertar de la vida. | |
| Quan apareix el senyor Estiu | |
| tota cuca viu, | |
| i ningú no se’n desdiu, | |
| del bon temps i del caliu. | |
| Aquest senyor tan important | |
| ens il·lumina un cop a l’any, | |
| a mitjanit per Sant Joan. | |
| De primera, som els passatgers d’un tren furtiu | |
| que va de primavera a estiu. | |
| A les dotze en punt el conductor ens fa circular | |
| d’una estació a una altra estació. | |
| La Primavera al senyor Estiu | |
| el saluda i li somriu. | |
| El senyor Estiu a la Primavera | |
| li va al darrere, li va al darrere. | |
| La Primavera al senyor Estiu | |
| adéu, adéu, adéu li diu. | |
| El senyor Estiu a la Primavera | |
| se la troba a la frontera. | |
| La Primavera al senyor Estiu… | |
