Penedesfera

La marxa més important a nivell estatal amb més de 8.500 participants, que fan que aquest cap de setmana sigui diferent a la resta. La “Quebranta”, es la cursa, el recorregut, l’ambient, el lloc, els nervis,…

Per la meva part desprès dels bons resultats de tot l’any, havia de ser el dia que havia de baixar de les 6 hores i arribar entre els 20 primers, però la cosa no anar així. El primer de tot dir que sortia amb un altre dorsal i per tant no tenia parrilla, tenia uns 1500 tios que adelantar abans d’arribar al davant del grup, casi res.

Sortida a les 7:30 per als primers, jo arrenco 4 minuts desprès, des de el primer metre a “tope”, sortida de BTT, nomes feia que passar gent i al cap de 20 km estic a davant. Quant arribo ja havien marxat els 5 “Pros”, amb aquets no tinc res a fer. Comencem el Somport, sensacions increïbles, pujo molt “fàcil” i corono entre els 10 primers (l’any passat coronava el 150 o més), baixada amb moll i molta boira, zona de transició i cap al Marie Blanc, allà cada un al seu ritme, però jo amb la tònica, controlant als rivals i sense passar-me de revolucions, coronem tots per separat, però la cosa baixant es reagrupa, ja nomes quedem uns 25 corredors + 5 escapats. Al finals del descens el company de davant cau i jo per no xafar-lo, he de tirar-me a la cuneta,…perdo uns 20 segons i el grup. No em queda cap altre que donar-ho tot en el tram de pla fins al Portalet, contrarellotge de 5 km, que m’obliga a desgastar-me molt, finalment amb l’ajuda de dos o tres, connectem amb el grup, però ja comencem el port. Les sensacions son bones però, en aquell moment, una moto d’assistència se’n va a terra i jo salto per sobre la bici (caiguda, però per sort la bici i jo intactes). No podia ser un altre vegada perdo el grup, aquesta vegada em deixo uns altres 30 segons, que m’obliga fer els següents 3 km de pujada a tope, quant els de davant s’anaven reservant, aconsegueixo tornar a connectar, però aquesta vegada el cos havia dit prou. Em quedo tancant el grup, intentant recuperar, però impossible ja estaven pujant a un ritme que no podia aguantar i res, he de deixar-los marxar. A partir d’aquí pujo com puc els últims 18 km de port i la resta dels 40 km de recorregut amb un grup en el que no havia d’estar.

Al final el 72 de la general amb un temps de 6:11, “frustrat” per tot el que m’havia passat i es que mirant les classificacions hauria acabat entre el 15 primers sense cap dubte. Però les curses son així, quant mes fort estàs, la resta esta a la teva contra. Ah!! les classificacions surto com a David Pallarès, jeje!

Jordi Serravinyals –> 6:32:47

David Pallarès (També amb un altre dorsal) –> 6:52

Sergi Pujabet –> 6:56:18

Marcelo Reymundi –> 7:29:14

A la nit anem cap a Jaca de festa, s’havien d’oblidar les penas, així doncs a desconnectar i disfrutar de la nit. Quin festival i quines “jakas” per Jaca, els integrants de la fuga, Bessons, El Niño Mayor, Terrones Tocacojones, Elbernal, Padre Apeles, El Fisio i El Lenyador. El festival va començar al pub de l’Argentina i la resta de la nit,……….”kuidaoooooo”.