Penedesfera

Fa uns anys vaig tenir la sort de viatjar a Grècia amb un amic de la universitat. La cosa va sortir molt bé de preu gràcies a un altre amic que estudiava grec a la capital hel•lènica i ens va allotjar al seu pis d’estudiants. Compartia apartament amb una noia argentina i una altra de Bòsnia. L’estada va tenir cert caire de cimera internacional si hi sumem altres personatges d’arreu del món que s’afegiren en alguns àpats nocturns.

A la memòria em va quedar el carrer on pernoctàvem, Zoodohou Pigis, i anys més tard Sant Google em revelà que compartia nom amb un monestir de monges a l’illa de Patmos.
A part d’alguna anècdota més, com la nevada fina que caigué mentre visitàvem l’Acròpolis, m’impactà positivament la visita que vam fer a una coral d’Atenes. Ja no recordo el motiu ni les circumstàncies que ens van portar a endinsar-nos a l’assaig del petit cor però fou encertat fer-ho. La coral no era molt nombrosa i tenia unes característiques que la diferenciaven de la majoria. La primera, és el bon tracte que tenien vers els visitants. Si normalment ja no és assídua l’assistència de públic en un assaig ho és menys que et convidin a cantar. La nostra arribada va provocar un somriure dels presents. I després de les oportunes salutacions, el director del cor ens va demanar que els cantéssim una cançó del nostre país. Tenint en compte que era l’únic que cantava en una coral, les mirades es van dirigir directament a mi. Sense gaires opcions vaig haver d’activar el repertori per afrontar el repte. Finalment vaig cantar (sol i en un silenci absolut!) “Que tinguem sort” de Lluís Llach després de desistir de cantar un Rossinyol o un Desembre Congelat (en aquest cas, perquè quedava fora de temporada).

Després, alguns membres del cor es van afegir a cantar cançons d’altres països. Concretament, d’allà on havien nascut. Per acabar van cantar tots plegats algunes tonades gregues amb una harmonia molt reconfortant. I quan dic harmonia, em refereixo a totes les entrades del diccionari i bàsicament a la bona concordança que s’establia entre els cantaires.

Aquella magnífica coral estava formada per cantaires nascuts en països diferents però tots havien anat a parar a Atenes. I es trobaven en aquella espai per compartir i ensenyar els seus orígens, però alhora cantar junts.

D’aquella divertida tarda, en vaig guardar un projecte a la butxaca. Amb els diferents orígens de colors i de veus que vivim a la nostra ciutat, seria una gran oportunitat crear un cor. Com el d’Atenes. I cantar plegats. I, encara més, caminar plegats. No ho creieu?