Velocitat de ‘creuar’
A poc a poc allò que semblava un canvi de vida cap a algun lloc inesperat, desconegut, sorprenent i complicat s’ha convertit en la quotidianitat diària. Un dia a dia que és inesperat, sorprenent i complicat, però ja no s’inclou dins un món absolutament desconegut. S’ha tornat familiar, agradable i conté aquella estranya sensació de seguretat que dóna els espais que coneixes.
Fa aproximadament un any que vaig dir sí a la proposta que em va arribar de manera sorprenent i totalment inesperada, però que suposava un repte i un canvi de rol… una aventura a la qual vaig dir que sí després de molt pensar-ho i molts dubtes. Moment baixos, nervis, errors, vertígen, problemes, cansament i sensació d’anar perdut han estat compensats per molt d’aprenentatge i mil i un moments que han portat a sentir-se orgullós, a rebre algún elogi que tot i dir que no s’ha de prendre al peu de la lletra permet un petit moment d’ego ‘pujat’, a sentir que s’ha encertat, a ‘inflar-se’ per veure al cap de res que s’ha de seguir treballant i que el confiar-se és el gran aliat per arribar a l’error. Un any d’una decissió que amb els seus pros i contres podem considerar que ha estat instructiva i positiva. La llàstima, que m’ha fet deixar abandonat aquest bloc. A veure si podem agafar velocitat de creuer i anar-lo actualitzant de mica en mica… Abandonar la velocitat agafada al ‘creuar’.
