La Marga i la Diana, excel·lents ambaixadores nacionals
S’han fet alguns esforços, però encara no suficients. Moltes persones d’arreu del món continuen no sabent que la realitat nacional catalana no es pot confondre alegrement amb l’espanyola, com si fossin el mateix.
Fa un any vaig retrobar -gràcies a les noves tecnologies- una branca de la meva família establerta a la província de Córdoba (Argentina) on va anar a parar ara fa just un segle (el bitllet del vaixell que l’hi va portar estava datat el 9 de setembre de 1909) un germà del meu avi. En Justino Piñol Pascual, un capelladí que aleshores tenia 19 anys, que parlava una llengua pròpia que no era pas l’espanyola i que no va tornar mai més d’un país on de seguida -igual com tants altres que des de la Península Ibèrica van emigrar cap a aquelles terres- va ser titllat com “el gallego”.
Doncs bé, quan hi vaig anar, els descendents dels set fills que allí va tenir el Justino em van rebre amb tots els honors i sempre els estaré agraït. I també amb un repertori de sevillanes per megafonia del local on vam reunir-nos més de 80 Pinyols, amb una bandera espanyola a la paret i amb molts dubtes sobre el perquè jo havia variat el cognom que compartim amb una “ny” que els cridava molt l’atenció. Sort que en el gairebé un mes que m’hi vaig estar, vaig tenir temps d’explicar-los les raons per les quals en el seu moment vaig canviar la “ñ” per la “ny” del Pinyol, la singularitat i particularitat històrica de la nostra llengua i senyera i el fet que Catalunya és una nació històrica avui administrativament enllaçada a un Estat que l’avorreix i la lliga fermament a parts iguals. Ara fa poc he tingut dos argentins a casa i se n’han fet molt al cas. Tant, que una de les seves il·lusions en marxar ha estat prendre una senyera per lluir-la amb orgull a l’Argentina.
Però tot plegat ha estat fruit d’un recontacte familiar. El que sí que elogio de debò és la tasca que estan duent a terme dues bones amigues meves que viuen fora de Catalunya. La Marga Demmers des d’Amsterdam i la Diana Coromines des de Copenhaguen.
Totes dues estimen amb una passió sincera la nostra llengua i cultura, i totes dues donen forma a un bloc per donar-les a conèixer de la millor manera des d’aquests racons de món.
Si vols saber com, continua llegint…
