Per Santa Llúcia, un pas de puça…
Així comença, en l’exuberant paremiologia catalana, un enfilall de rimetes per anticipar l’endarreriment de les postes de sol que prepreanuncien (que en som, de tenaços!) la primavera:
Per Santa Llúcia, un pas de puça;per Nadal, un pas de pardal;per Sant Esteve, un pas de llebre;
per any nou, un pas de bou; i
per Sant Sebastià, burro serà qui no s’hi coneixerà!
Enguany, per Santa Llúcia (el tretze de desembre vinent, per aquells menys santoràlics i encalendariats), hi haurà el pas de pardal, si no m’erro. Més que res, perquè el pas de puça ja va ser fet el 13 de setembre, com tots sabem. Fer-me, ximplement, ressò d’un advertiment…
Salut i parèmia!
