Penedesfera

Potser és una sensació, però moltes vegades em sembla que ens hem acostumat a que les coses siguin efímeres. La volatilitat s’ha instal.lat a les nostres vides i no donem importància a la durabilitat: les modes, les tendècnies, els locals o les botigues… moltes coses ens són mundanes. Costa molt mantenir-se en el temps i a vegades ens és difícil retenir-les a la memòria.

És per això que resulta molt curiós veure que, quan parles amb algú de l’època o llegeixes algun llibre, de la Vilafranca d’”Antes” (m’encanta aquesta expressió) sempre surt a la conversa “tal bar” o “aquell restaurant”.

Certament, els locals de restauració van ser molt importants a la nostra Vila i van arribar a estar terriblement arraigats a la vida quotidiana de moltíssima gent de Vilafranca i comarca: així doncs és molt habitual sentir a parlar de la Xocolateria, El Riche Bar, Cal Panxeta, Ca l’Afartapobres o Cal Pepe, per posar-ne uns exemples. Són locals que van aconseguir fer mella i que han aconseguit esquivar la provisionalitat.

Un d’aquests -mítics- locals a Vilafranca va ser el que estava ubicat just a la l’altra banda de la Rambla, a la cantonada oposada a la de la Xocolateria: era el “Bar Torino”.

El Torino era un bar molt menut, mig atrotinat amb una barra de marbre blanc i quatre taules. Aquest espai era un punt de confluència vital a Vilafranca ja que durant molts anys allà hi va haver ubicada la parada de taxis. Això feia que, a pesar de les seves reduïdes dimensions, fós el lloc on molta gent deixava els seus paquets, cistells i maletes. A més, tenia molt pròxim un antic brollador de gasolina, el Poste de Cal Sabaté, a on hi paraven tot tipus de vehicles.

Aquest bar, apart de ser la consigna improvitzada dels viatgers, era molt conegut a la Vila per servir tota classe de licors i, sens dubte, era el lloc on servien el millor vermut italià de Vilafranca. A més, era el “quartel general” de tots els taxistes de Vilafranca que esperaven tot el dia allà, mig arrepenjats a la barra, a que sonés el telefon negre que hi havia penjat a la paret… però… deixem-ho aquí…

…això ja quedarà per un altre dia…

Entrada del bar Torino, vist desde davant de la Xocolateria.