Penedesfera

Perdoneu que sigui breu, però marxava a dormir, i m’he vist amb la necessitat de comentar una notícia que he sentit avui. A en Fèlix Millet l’han expulsat com a patró de la Fundació del Futbol Club Barcelona. És a dir que a part de venir d’una família de “rancio abolengo” que comentava aquest matí en Francino al “Hoy por hoy”, és a dir, provinent de la burgesia barcelonesa, d’aquelles zones sense gaire soroll de cotxes, amb blocs de pisos ajardinats, porter a l’entrada, sofàs de pell a la recepció però que, si no sou de l’edifici o convidats, us faran passar per una entrada del servei cutre que sol haver-hi al costat. I seguiria considerant que a determinades zones de Barcelona, en concret a aquests pisos es discrimina a les persones pel seu origen però, com que no canviaré el món, ni tan sols aquests costums que semblen de fa un segle, parlo d’en Millet, provinent del “rancio abolengo”, patró de la Fundació del Futbol Club Barcelona, que dóna diners religiosament a la Fundació Trias Fargas (sabeu també què és aquesta fundació) i parlant de religió, estic convençut que cada diumenge va a missa i que deu expiar els seus pecats a algun capellà de confiança de tant en quant.
Jo que sóc un català horrible, agnòstic, amb al·lèrgia als colors blaugranes, que no sóc de Convergència, i a sobre sóc sociata, que abomino de les discriminacions a la zona alta de Barcelona i que segurament aniré a l’infern per no complir amb aquests dictats, pago els meus impostos. No faré demagògia d’on van els meus impostos, però una part d’aquests van servir per a finançar el Palau de la Música i algú així ho va decidir. Si el Palau de la Música dóna diners a la Fundació Trias Fargas perquè doni a conèixer músics catalans (una campanya que deuria ser molt costosa, segons sembla) s’està donant un cas que en termes futbolístics jo qualificaria com a paret que no veia des que el Tamudo agafava la pilota al mig del camp i encara porteria, li passava a l’Iván de la Peña, que li retornava la pilota perquè el primer marqués.