Catalunya mira a l’esquerra
Aquesta setmana he fet una pràctica de la UOC, que m’ha deixat encuriosit alhora que esperançat. Es mostraven uns resultats d’una enquesta entre els electors, posterior a les autonòmiques catalanes de 2006, sobre la seva ubicació als dos clàssics eixos dimensionals, ideològic i nacional. En una ubicació on 1 és extrema esquerra i 10 és extrema dreta, més del 50% dels catalans s’ubicaven entre el 3 i el 5. Pel que fa a l’eix nacional, on 1 és nacionalisme espanyol i 10 és nacionalisme català, més del 33% ho feien entre el 5 i 6. La resta dels percentatges se’ls repartien gairebé a parts iguals entre 1 i 4, i 7 i 10, amb una lleugera avantatge cap al nacionalisme català.
Això demostra que hi ha una majoria de catalans i catalanes d’esquerra o centre-esquerra, i una majoria considerable moderats en l’aspecte nacional, o bé que no li’n donen importància.
Aquests resultats m’omplen d’il·lusió i concloc que contra les consultes que no ens portaran enlloc, cal més progrés.
