Penedesfera

Europa està celebrant 20 anys de caiguda del mur de Berlín. Sense cap dubte el any 1989 ha sigut decisiu per el destí del món. El final de la guerra freda, la sortida de les tropes russes de l’Afganistan, la caiguda dels règims totalitaris a Europa de l’Est …i altres esdeveniments que podrien omplir una dècada.

Era una època romàntica, se sentien a tot arreu las paraules “llibertat”, “llibertat de consciència”, “llibertat de moviment”, la gent per fi ha sortit als carrers. Aquest vent de canvis ha donat fe en la llibertat per part de milions de persones, milions …

Jo tenia 14 anys al 1989 i la caiguda del mur de Berlín no el vaig viure potser amb un gran entusiasme, encara no entenia la seva importància. Me’n recordo de la mort de Brejnev i altres líders que se succeïen, l’aparició en la escena política russa d’un home que parlava amb el nostre accent del Sud i una llengua que la gent entenia, era tant diferent del altres polítics russos (Gorvachov). Ningú encara podria imaginar-se que en 2 anys desapareixeria l´URSS, en tres anys Txecoslovàquia. Varen aparèixer paraules noves que no havíem sentit abans: dissidència, immigració, règims totalitaris, gulags, glastnostj…Ja no era obligatori ser un membre del partit comunista per poder entrar a la universitat. Un dia la professora d’història, ens va dir: “tanqueu els vostres llibres i oblideu tot el que heu après fins ara. No tenim llibres de història, els llibres que teníem eren una mentida, la nova història s’escriu ara”.

Les 2 ultimes dècades han estat caracteritzades per la creació de nous murs, amb cinisme, pors i dubtes.

Som més lliures ara que abans? Hi ha menys conflictes? Amb la caiguda del mur de Berlín es va aconseguit mes llibertat i un món més just per a tothom?

Estè lluny aquest esperit del 1989, però com a mínim podríem recordar-lo.