Penedesfera

Antigament, el termòmetre de la categoria d’un local es media per la seva “vela” (el tendall de l’exterior), de la qual no només era important la seva grandària, sinó també l’estat de conservació, el disseny, la neteja… qualsevol local que es preciés una micahavia de tenir una cura exquisita del seu tendall.

Doncs bé, a Vilafranca vam tenir una zona a la que algú va voler anomenar “l’Avinguda de les veles” que era -sobretot – la part de la Rambla Nostra Senyora compresa des del carrer Santa Digna fins al carrer del Bolet. Efectivament, en aquesta banda de la Rambla hi havia moltes botigues, bars, fondes, locals i localets, cadascun amb la seva corresponent “vela”. Aquestes veles es feien a Cal Raventós, una botiga que estava primer a la cantonada entre la Placeta de Sant Magí i la Barceloneta i que després es traslladà a aquesta mateixa banda de la Rambla, ¿quin lloc millor per utilitzar d’aparador?

Com dèiem, les veles eren uns elements indispensables a totes les botigues i, amb la picardia comercial que caracteritzava els botiguers de l’època, es diu que en dies de pluja els comerciants esperaven a que la gent s’aixoplugués sota la vela del seu local i, quan ja hi havia força gent, les anaven a plegar per tal de que la gent entrés dins la botiga i fes la ‘obligada’ compra. Abans no es portava allò de ‘entrar a mirar’.

La primera botiga que hi havia en aquesta part de la Rambla era la botiga de queviures de Ca l’Hill, situada en una enorme casa que feia una falsa cantonada quasi al final de la Rambla Nostra Senyora, una casa que posteriorment  va ser “retallada” per donar continuitat a la Rambla (“antes” sí que retallaven cases per alinear carrers…).

Aquesta botiga era famosa perque s’hi podien trobar tota mena de productes de les més variopintes procedències: cafès, sabons, espècies, infusions, conserves, detergents, …de tot una mica. Era un local fosc, com tots els de l’època, amb unes altíssimes estanteries plenes de tot tipus de recipients i amb una caixa a la sortida, elevada per un petit pupitre, que donava un caire de superioritat a la mestressa la qual, realment, imposava respecte. Aquesta botiga, podríem dir, va ser l’antessessora dels antics “colmados”.

 A sobre d’aquesta botiga hi va haver, durant molts anys, la consulta d’un famós metge: el Dr. Comas, metge de capçalera de mig Vilafranca i comarca i, com que abans la medicina era molt més propera al pacient, aquest metge no només receptava xarops i aspirines sinó que feia de consultor sentimental, inmobiliari, financer…. i del que fes falta !.

Just al  costat de la casa del Dr. Comas hi trobàvem -i encara hi trobem, per sort- una bonica casa modernista on hi havia…  potser que ho deixem aquí per avui, que sinó se us fa llarg… o no?

 Una imatge antiga on es veu el casalot fent falsa cantonada encara per retallar… una vegada “escapçada” s’hi va construir un enorme edifici amb caires Noucentistes on s’hi va ubicar la botiga de queviures i la consulta del doctor.

Panorámica antiga de la Rambla Nostra Senyora, amb una enorme vela d’un cafè del que ja parlarem i, al davant, un dels primers brolladors de gasolina  que va tenir Vilafranca.