Penedesfera

Avui feia una PAC on havia d’explicar les possibilitats d’alguns partits d’entrar al Parlament de Catalunya l’any vinent, com PxC, UPyD, RCat, una eventual llista de Montserrat Nebrera o de repetir, en el cas de C’s. Certament tots aquests partits tenen una base populista, van fluixos d’ideologia (o la fluctuen per atraure a més persones). L’aparició d’algun d’aquests partits es deurà a una abstenció elevada, que farà que amb menys vots s’arribi al 3%. Tenim gairebé un any per a explicar-li a la ciutadania de la importància del seu vot, per evitar als populistes, i que amb un govern socialista es seguirà millorant la qualitat de vida.

L’altre dia vaig veure una foto del President de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps conduint un flamant Ferrari d’un color tirant a turquesa. Al seu costat l’alcaldessa de València amb ulleres de sol. Ho admeto, em costa conciliar la son., perquè imagino que en algun moment apareixeran tots dos. Aquestes imatges, com a l’Enric González, m’animen a borrar-me de Ferrari i apuntar-me a animar a l’Alguesuari. Si m’hagués d’imaginar qualsevol novel·la del Ferran Torrent portada al cine, segurament seria de l’estil de la foto.

Habitualment pels matins no puc sentir la ràdio. Aquest matí, en un desplaçament de feina he pogut sentir la ràdio al cotxe i he sentit una part de l’origen de la paraula himne segons Quim Monzó a “El Món a Rac1” i he d’admetre que he plorat de riure. M’ha recordat al millor Monzó, el que recordava del “Persones humanes”. Si podeu descarregar-vos l’àudio, us el recomano. M’encanta plorar de riure.

VN:F [1.9.10_1130]

VN:F [1.9.10_1130]