Penedesfera

Aquests darrers dies han succeït uns fets que ens recorden que hi ha conflictes, si no oblidats, almenys enquistats. I un d’aquests és el del Sàhara. I dic això perquè la situació del poble sahrauí, la dels refugiats als campaments de Tinduf, i la de població de la zona ocupada per Marroc, està en una situació que sembla un cul de sac des del punt de vista polític. No es tracta d’un conflicte oblidat, almenys per a nosaltres, que portem ben endins la seva dramàtica situació, però sí que allò que anomenem la comunitat internacional, les Nacions Unides i l’estat espanyol inclosos, està donant llargues a la situació actual, llargues que no fa més que afavorir l’estratègia del govern marroquí, amb la clara complicitat de les principals potències implicades.

Aquesta setmana hem sabut que Aminatu Haidar, que arribava de Nova York de rebre un premi i aterrava a El Aaiún, era retinguda per la policia marroquí, se li retirava el seu passaport i era embarcada en un avió fins a Lanzarote. Un cop arribada de manera forçada en territori espanyol, en no tenir passaport, no n’ha pogut sortir. Per això, des de dijous passat s’ha declarat en vaga de fam a l’aeroport mateix de Lanzarote, fins que les autoritats espanyoles i marroquines li permetin retornar al Sàhara ocupat, a casa seva. Però qui és Aminatu Haidar?

És una valenta lluitadora per l’autodeterminació del Sàhara Occidental i defensora pacífica dels drets humans: acabava de rebre a Nova York el premi Civil Courage. Però ha rebut altres premis importants: Premi Robert F. Kennedy als Drets Humans 2008, Silver Rose Award 2007, Premi Juan María Bandrés, ha estat nominada per al Nobel de la Pau. En l’altra cara de la moneda, ha estat detinguda en una presó secreta marroquina entre el 1987 i 1991, i novament detinguda durant set mesos a la Presó Negra de El Aaiún l’any 2005. Ara assegura que mantindrà la vaga de fam a les illes canàries fins que el govern espanyol la retorni a casa seva, a El Aaiún.

I mentre a Canàries succeïen aquests fets, a Barcelona s’ha reunit durant aquest darrer cap de setmana, la 35ª Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí (EUCOCO), que des de l’any 1975, i de forma continuada, s’ha celebrat en diferents ciutats europees. Aquesta reunió aplega a representants del Govern sahrauí del més alt nivell, entre ells el President de la RASD. També hi participen representants d’institucions i entitats solidàries amb el poble sahrauí, ministres de governs que reconeixen la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), intergrups parlamentaris de l’Estat Espanyol, de Catalunya i d’Europa, governs autonòmics, ajuntaments, partits polítics, sindicats... També els darrers anys s’hi han sumat representants de països de tot el món, sobretot d’Àfrica i d’Amèrica, donant-li a l’EUCOCO un caràcter mundial.

Aquesta conferència s’ha convertit en l’instrument polític més significatiu de suport i de solidaritat amb la causa del poble sahrauí. I l’edició de Barcelona ha girat en bona part entorn a la oportunitat que podria representar la presidència espanyola de la Unió Europea per encarrilar una sortida política a aquesta situació, donada la responsabilitat història d’Espanya en relació a la seva antiga colònia.

I a un nivell més local, dissabte passat es va celebrar a Santa Margarida de Montbui, a La Vinícola, el Sopar Solidari amb el poble sahrauí, organitzat per ACAPS Anoia. Una bona munió de montbuiencs, d’igualadins i d’anoiencs, es van reunir per refermar el seu compromís amb el poble sahrauí. S’hi van aplegar moltes famílies acollidores de nens i nenes sahrauís durant l’estiu, i persones de les entitats solidàries.

Dos nivells d’accions complementàries, amb una mateixa finalitat. Tots podem tenir un paper davant dels problemes del món, i en concret, davant de la situació cada vegada més apremiant de les persones refugiades als camps de la hamada de Tinduf, i dels sahrauís que viuen en els territoris ocupats, l’antiga colònia del Sàhara Occidental, que Espanya va deixar a l’estacada l’any 1975.