L’amabilitat de Montilla
Enmig del contraatac antiautodeterminista orteguià del peessacé, avui els mitjans han reportat una petita relliscada fruit de la relaxació oral que molts solem tenir, Molt Honorable inclòs:
Embolicant-la i fent-ho gros, pel broc del bou i de la llebre, avui en Montilla s’ha expressat en uns termes que em grinyolaven un xic per tal com s’hi donava compte de l’amabilitat, per allà al mig, i és que, però, en realitat deia "defensaré l’Estatut[et] amb intel·ligència i força, amb habilitat i determinació". S’ha menjat la be d’enllaç (com tanta altra gent en parlar) i un despistat ha maltranscrit i transfigurat l’habilitat en amabilitat.
Sé que en el fons del fons, les coses no dependran d’aquesta relliscada que el gruix de la professió ha acollit amb un desenfadament tan espaordidor com entusiasta, com allò de la feina ben feta i els po-pollastres rostits. I és que el lapsus periodístic resulta ser ben freudià i maleïdament ajustat a les consignes de la capitania nicaragüenca, a traïció del país, malgrat alguns digne, sobre el qual imperen i defequen. Res més, renoi, però ens hem de prendre una mica més seriosament les arts i oficis.
Que, per cert, abans d’ahir almenys una vintena dels vint diaris amb més difusió de l’estat duien com a notícia més destacada del dia el paripé en defensa de l’Estatutet i els telenotícies de la teveè van tenir els sants collons de ni esmentar-hi fins que es féu el recull de premsa i portades més veloç i marejat que recordo…
