Salamanca és l’amic? T’has ben lluït, Centelles fill!
MEMÒRIA HISTÒRICA
Un dels fills de l’Agustí Centelles, a la pregunta sobre què faria el seu pare si s’hagués trobat enmig de la polèmica respecte del destí del seu arxiu fotogràfic, ha assegurat que l’hauria cremat perquè “abans cremat que amb l’enemic i en aquests moments la Generalitat no és amic”. I un be negre! segur que l’Agustí Centelles, per l’amor que demostrà sempre pel seu país, no hagués venut les seves fotografies al Ministerio de Cultura espanyol tan alegrement. ¿o és que Salamanca i la seva ruqueria de no permetre que retornin a casa els papers de Catalunya que foren expoliats per les tropes de Franco és un gran amic dels fills Centelles? Doncs amb amics així, no cal tenir enemics…
Tot plegat em sembla molt lamentable, moltíssim. I escric aquest post amb tota la indignació del món i una ràbia descontinguda que colpeja cada lletra del meu teclat.
Mirem-ho d’una altra manera! Com que els fills de l’il·lustre fotògraf no s’han acabat d’entendre amb els responsables del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (jo entenc que no van coincidir gens entre l’oferta i la demanda) finalment han optat per fer un solemne lleig i han venut una part molt valuosa del patrimoni visual i històric català corresponent a la guerra civil i a l’exili per 700.000 euros al Govern espanyol, 200.000 més dels que oferia el govern del nostre país. D’aquesta manera han subratllat la seva il·limitada emprenyamenta, d’acord, però també ens han deixat orfes d’un tresor documental que ens pertanyia, molt més enllà de les ganes dels germans Centelles de demostrar fins a quin extrem poden arribar les seves desavinences i tibantors amb els responsables culturals de la Generalitat de Catalunya.
No anem bé, no, entre altres coses perquè…
