Aleix salva els mobles
UD Marianao Poblet 1 – FC Vilafranca 1
Un golàs, ja en el temps d’afegit, del lateral dret vilafranquí al seu ex-equip va evitar la derrota del degà penedesenc davant un fluix però combatiu Marianao que va saber a la perfecció com contrarrestar als homes de Puchi que, en línies generals, no van realitzar un bon partit.
Ara bé, si per a alguna cosa serveixen partits com el d’ahir és per a aprendre dels errors comesos. A saber:
1) No es pot perdonar tant davant la porteria contrària. Si s’arriba a estar encertat en les clares ocasions que es van disposar abans d’encaixar el gol vora el descans, segurament estaríem parlant d’un desenllaç semblant al del partit a Banyoles per posar un cas.
2) L’evident constatació que aquesta plantilla és curta d’efectius. A vegades necessites que els canvis introduïts et facin variar la dinàmica d’un partit contrari als teus interessos. Ahir, això no va succeïr.
3) No hi ha rival petit. Amb això no vull dir que es sortís a jugar pensant que el partit estava guanyat, sinò que si a un rival com el Marianao (amb moltes limitacions, al meu entendre) li dones peu a que es creixi moralment doncs és capaç de posar-te la por al cos i, segons com, guanyar-te el partit i tot. Perquè això va ser el que ens va salvar ahir. Si davant hi ha algun equip de més entitat… derrota i cap a casa. Això i que a aquest Vilafranca no se’l pot donar mai per mort.
Malgrat tot, la jornada no ha estat del tot dolenta ja que els immediats perseguidors tampoc han saldat els seus partits amb victòria. Però ull! El segon classificat, la Montañesa, és el proper rival al Municipal diumenge vinent. El liderat està en joc!
Gran Reserva: Dos gestos del partit d’ahir: la no celebració d’Aleix després de marcar el gol (diuen que és de ben nascut ser agraït) i en Xus, el nostre fisio, que no dubta mai a l’hora d’anar a ajudar al de l’equip contrari si creu que ho necessita.
Vi picat: La badada de la tanca defensiva vilafranquina que, en obrir-se, va facilitar el gol del Marianao de llançament de falta directa. És una cosa de manual, però passa més vegades de les que un entrenador voldria (que són cap).
