Penedesfera

Avui a Gelida s'ha fet l'acte de presentació pública del grup promotor de la consulta. Hem comptat amb el suport de l'actor vilanoví Sergi López, que d'una forma molt amena ha explicat com l'està sorprenent l'èxit d'aquestes convocatòries arreu de Catalunya. De les seves paraules, farcides d'anècdotes, en subratllo una afirmació "això no ho pararà ningú". I ho ha reblat amb la seva sornegueria "és que al final qui no faci la consulta se li quedarà cara de tonto".

Les consultes són un acte de civisme plenament legal i legítim.
Legal perquè la llei les ampara (si no fos així, no se'n celebrarien demà gairebé 170 a tot Catalunya. Van intentar aturar la consulta d'Arenys i no van trobar manera de fer-ho). L'escletxa legal que les permet és estreta, però real. Si ens cenyim a la llei (que prohibeix la utilització del cens i la recollida de dades personals), les consultes són plenament legals.
Legítim perquè, a més de ser conforme a llei, és un dret de tots els pobles, de totes les nacions, reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans, exercir el dret a l'autodeterminació. I Catalunya és una nació.

Les consultes no tenen validesa jurídica.
És veritat. El resultat d'aquestes consultes no és vinculant. Són simbòliques. Simbolitzen que és possible preguntar sobre aquesta qüestió, que fa molt pocs anys era pràcticament tabú. Ajuden a normalitzar el concepte d'independència, sovint demonitzat i vinculat a grups extremistes. És una forma de demostrar que es pot preguntar sobre la independència sense que s'esquincin els cels. Les persones van a votar, en el sentit que vulguin, amb normalitat. Hi ha cap expressió més gran de civisme que persones anant lliurement a votar?

Algú pot tenir por d'una consulta exercida de forma democràtica?
Als qui s'hi oposen hauríem de demanar-los si tenen por de la consulta o del resultat. A mi no em fa por ni una cosa ni l'altra. Vull que se'ns consulti i acceptaré el resultat que en surti. Massa sovint, però, tenim por dels nostres propis fantasmes. Dels fantasmes que imaginem: del què diran, de l'això està mal vist, que no m'afecti a la meva feina... i un dels més aterridors és jo no em vull posar en política... Aquests que no es volen posar en política, per exemple, no paguen impostos? Qui decideix els impostos que es paguen són els polítics. No van a votar quan hi ha eleccions? No compleixen les ordenances, les lleis que aproven els polítics. El calendari escolar? Dir que no et vols posar en política és negar el sistema que ens protegeix i ens dóna les garanties que gaudim.

Jo votaré a la consulta sobre la independència, sense complexos.
Anar a votar en aquesta consulta no significa ser independentista. Significa ser demòcrata. I s'està aconseguint organitzar les consultes en positiu, sense anar contra ningú. Les consultes arreu prenen un caire festiu, amb actes de suport de les entitats. Quan vagis a votar, pots escollir el sentit del teu vot a favor, en contra o en blanc. No és una recollida de signatures. És un acte de llibertat, per poder dir el que penses i conèixer què pensa majoritàriament la societat on vius. I l'organització de la consulta ha de garantir això, la màxima mobilització per combatre el pitjor enemic que té la democràcia i, particularment, aquestes consultes: la indiferència.