MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s’ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n’hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l’alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte).
Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d’aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l’entrada d’avui: “Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen”.
Si ell que suposadament coneix tots els “intringulis”del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!
Foto extreta del blog de Vicenç Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d’un conjunt urbanístic únic.
Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La “nova pell” de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.
Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.
Deu milions d’euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d’aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s’esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s’ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir… i potser l’any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l’origen de finals del segle XIX, inicis del XX.
