Penedesfera

Una setmana després del pont de la Immaculada Constitució, embalsamada de per vida en els mausoleus de la dreta espanyola més rància, dono resposta a la teva carta perquè m’agrada que mantinguem correspondència en un món de bústies plenes de factures bancàries i perquè vull resoldre els teus interrogants.
Em preguntes on visc. A Capellades, en un dels termes municipals més petits del país, en un poble ple de potencialitats culturals que no acaben de potenciar-se com caldria, en una vall sembrada de molins paperers que cauen a trossos empesos per la deixadesa d’alguns propietaris. A la part baixa d’una comarca desunida que no ha mostrat mai cap sentit d’integritat comarcal, amb un nord enamorat del Bages, que s’autopromociona turísticament només per la seva banda, amb un centre capitalitzat per una ciutat narcisa que només pensa en ella mateixa, i en els seus aeroports i en trens directes que volen fer passar de llarg de les altres poblacions anoienques. I amb un sud bicèfal que tira cap al Baix Llobregat i l’encara més absorvent i centralista Barcelonoaésbonasilabossasona i cap al Penedès, sobretot de cor, com a represa d’unes antigues relacions industrials i socials avui traspassades a pitjor vida.
Em demanes que et parli del país....