A l’entorn dels braus.
Poques coses a dir sobre el debat ahir en el Parlament. El debat sobre les curses de braus (Queda estrany dir-ho així, no?). Sí, però, que voldria fer unes reflexions a l’entorn del debat.
Dijous havíem debatut sobre els Pressupostos de la Generalitat per l’any 2010. La Llei de Lleis. La Llei que ens emmarca i marca, al atorgar els recursos, els euros concrets, les polítiques que el govern farà o deixarà de fer. També havíem debatut la Llei de Mesures Fiscal, anomenada Llei d’acompanyament. Acompanya i complementa els Pressupostos. A més, aquest any, junt amb la Llei d’acompanyament, es debatia el polèmic, al temps que injust, impost de successions i donacions. Durant el debat del dijous, el que ens afectava a tots, al ser el determinat de les polítiques, al hemicicle érem els de sempre. De 30 a 40 diputats màxim, una tercera part del total. Ahir en el debat sobre les curses de braus no hi faltava ningú. Es una descripció de fets, ho deixem així. Lamentable, però.
Segona consideració, i cada cosa al seu lloc. Albert Rivera va estar molt bé en els arguments i en la manera d’enfocar els mateixos. Molt es va parlar de ser liberals, de dret a la llibertat. Parlar no costa massa, ser convincent i convença amb els arguments és més difícil. Albert Rivera va fer-ho. Es un bon diputat i un bon parlamentari. Serà una llàstima que, si no encerta com i amb qui presentar-se a les properes autonòmiques, pugui deixar de ser-ho..
Tercera consideració. Fa anys, a finals del 70 i començaments dels 80, es feia una broma en relació a els liberals catalans. Es deia que a Catalunya només hi havia 4 liberals: Millet i Bel, Trias i Fargas. Ahir al Parlament, amb tant liberal sobrevingut, els pocs que ho som sempre i amb tot, estàvem esparverats i esporuguits. Jo personalment estava preocupat, preocupat pel liberalisme del partit socialista i al veure un demòcrata cristià intentant, sense massa èxit per cert, un discurs liberal. Deia, amb gracia, un socialista després del debat: els socialistes som tant liberals que ho som quan ens convé. El liberalisme pot ser vist de moltes maneres, el que no és, el que no ha de ser, és una cuirassa per evitar altres argumentacions.
Quarta consideració. Per part dels qui intervingueren, cada un al seu nivell, va ser un bon debat. No diré un debat d’altura, però si un debat molt travat. Es va argumentar i defugir els tòpics. Es notava que hi havien vots en joc i calia convença. Ara que parlem de com revitalitzar el prestigi del Parlament, de com fer-ho. Una suggeriment, potser el “fantasma” de la llibertat de vot i el vot secret hauria de tenir més presencia en el Parlament.
