NADALA del trosset de cel
Mana el calendari i toquen nadales i pessebres perquè ja és Nadal. Ja he tret els suros, he tallat branques de mata, he anat a buscar còdols petits i un xic de sorra. La molsa de colors s’ha guardat força bé, però me’n falta una mica de fresca, que ja arribarà. Mentrestant van arribant felicitacions, auguris i missatges. Un d’ells, em convida a l’esdeveniment de les Bones Festes, on diu que es permet portar-hi amics i on, és clar, s’hi apunta tothom. Jo també, però per no anar-hi amb les mans buides he decidit de portar-los un trocet de cel del que vénen a pams a la Fira de Santa Llúcia.
Un cel a sobre els camins
un camp àrid amb pastors,
del mateix fang que els humans
Les figures del pessebre
pastorets, àngels de dues
mides segons que vagin
a la cova o les altures,
entre molsa de colors,
còdols de mar, roca pura,
turons de suro o guix
amb alguns retocs de fusta,
ben pintats o esblanqueïts
si és neu o boira que sura.
Entre argelaga i pinedes,
la mata, el boix i la murtra,
atzavares i bestioles,
grèvol i palmeres nues,
ànecs, conills i gallsdindis,
i algun gat, sense cap dubte.
Un pessebre és un paisatge
efímer, planer o abrupte
que reflecteix tot un món
i una esperança menuda
sota una pluja d’estels
que il.lumina les figures,
Nadal 2009
